Carme Fuster Sbert (Manacor, 1999) és restauradora de béns culturals. Una feina vocacional i plena de satisfaccions que, ara per ara, la té ocupada sobretot en l’enquadernació de documents notarials. Parlam amb ella sobre les tècniques i les possibilitats d’intervenció patrimonial d’un treball tan minuciós com apassionant. Enquadernadora artesanal, també fa llibretes personalitzades en papir.

Què és el que més li agrada de la seva feina?

La meva autèntica passió seria poder arribar a guanyar-me la vida amb la restauració de pintures. El món pictòriques i tot allò que envolta la seva cura patrimonial és el que més m’agrada i que està dins els meus plans de futur. Però de moment estic fent molta feina per a notaries, que és un procés més seriat i artesanal, però que també m’està agradant bastant.

Com és enquadernar a notaries?

És una feina encara artesanal. Asserr, pic i encol amb cola blanca seguint un procediment tradicional. Abans els llibres havien de ser enquadrenats en pell perquè eren més resistents en cas d’incendi, ara ja el llom es treballa en pergamí animal. Els llibres de notaria han de tenir una mida específica, i cal distingir entre Polisses i Protocols, que com a màxim poden tenir 600 i 800 fulles respectivament. Són documentals però també han de ser llibres de consulta.

Supòs que un gremi encara molt tradicional pel que fa les noves tecnologies

És cert que és un gremi molt analògic, però crec que és més que, com que es tracta de documentació important, no volen que pugui ser víctima de ciberatacs, per exemple. Mai tant de paper junt que com a una notaria. La meva és una feina que no crec que es deixi de fer maldament s’acabi consolidant una firma notarial digital. Tengui en compte que els llibres han de passar 25 anys a la notaria per després ser traslladats al Col·legi Notarial.

Evidentment no se’ls en pot dur al seu taller

No. Has de fer feina allà obligatòriament. Encara que he de dir que en la majoria de casos les condicions de feina són bones, amb llum natural i amb certa comoditat. He d’estar vuit hores totasola, però me duc bé amb mi mateixa [somriu]… sol posar música o qualque serie que ja hagi vist; de vegades telefon a una amiga que toca el clarinet i deix el mòbil en mans lliures. Ella aprofita per assajar i a mi m’entretén escoltar-la!.

En queden molts d’enquadernadors notarials a l’illa?

Que jo sàpiga només en quedam tres. El meu mestre, jo mateixa i una al·lota que sabem que treballa per alguna notaria, però de la qual encara no en conec ni el nom.

Per cert, distingeix de quin animal és cada pell?

Efectivament amb un microscopi de superficie és pots saber de quin animal és. Si té tres puntets molt junts, per exemple, segur que és de cabra.

Com va començar a interessar-se per la restauració?

En realitat primer vaig estudiar un Grau Superior en Mediació Comunicativa a Son Llebre, a Palma.

En què consisteix?

Bàsicament cerca desenvolupar alternatives de comunicació per a persones que tenen dificultats auditives, o de llenguatge i parla, síndrome de down, sordera o diversitat funcional, a fi de dur a terme també programes de promoció i sensibilització social.

Perquè per tenir la carrera en restauració entenc que s’ha de sortir de Mallorca

Sí, en el meu cas vaig estudiar la carrera a Barcelona, el 2020.

És complicat obrir-se camí una vegada obtens el títol?

El principal problema és la consideració. A dins un a obra on cal rehabilitar un bé, per exemple, ets un picapedrer més… no tenim un reconeixement com tocaria per la feina específica i especialitzada que feim; tot i ser una professió que fa molts anys que hi és.

És una feina multidisciplinar, perquè també han de saber de productes i fórmules, és així?

Sí, és una carrera que està a mig camí entre l’art i la ciència. Té parts de biologia, de química, també. Si me pos damunt un quadre, he de poder averiguar quantes capes, si té fongs o altres afectacions, si una peça té formiga blanca, corc, humitats… Un pergamí del segle XV i un altre del XVI, encara que ho sembli a simple vista, no es poden tractar igual. L’observació és molt important, saber si realment a una obra li fa falta una neteja o li seria més perjudicial que altra cosa. Primer s’ha de saber què li passa a una peça, sigui un llibre o una estatua de fusta. Si anam a l’àmbit pictòric, t’hi has d’acostar moltíssim primer per poder saber per on començar. Una altra vegada, l’observació és fonamental. Una capa grisa et pot donar a entendre que un quadre està brut, però una de groga pot ser per les resines naturals i cal canviar-li el vernís. Veure i estudiar els xaps… s’ha de ser molt metòdic. Segons com intervenguis pot ser contraproduent. Per altra banda prendre mostres o fer fotos abans amb llum ultraviolada també pot ajudar moltíssim.

És a dir, que no es pot agafar un pedàç i començar

Hi ha vegades que les coses són més simples del que pareixen. De vegades, i després de passar el test de Cremonesi, es pot començar intervenint simplement amb un cotonet enrevoltillat i si amb aigua, per veure si la capa s’envà, i tal volta no fa falta utilitzar químics més agressius.

En què consisteix el test de Cremonesi?

Permet avaluar la solubilitat de materials en les obres, identificant els dissolvents adequats per netejar-les sense danyar-les, si és necessària aigua gelificada, si pots posar sals o bases tenint en compte el PH etc. És un triangle de neteja.

Amb tot això, també deu ser important protegir-se

S’ha d’anar alerta amb els materials tòxics. Cal posar-se mascareta, ulleres de protecció, i si sents olor, fuig!

La importància de la rigurositat

Has d’estar sempre molt pendent de les publicacions científiques per estar actualitzada. Per altra banda sempre s’ha de realitzar un informe detallat sobre com et trobes una obra abans d’una intervenció i com la deixes anar. Un mapa d’afeccions. Hem de seguir tot un codi deontològic per evitar que hi hagi mala praxi.

La pintura és el seu futur?

Això esper!. Com més sé, més ganes tenc d’especialitzar-me. M’encantaria. Després de la carrera me’n volia anar a València o Granada, i encara no descart fer-ho. O a Amsterdam a cursar un màster en pintura de cavallet.

Ens pot explicar el seu darrer projecte?

Faig llibretes a mà i personalitzades amb les tapes de papir. Amb el nom i llinatges a la portada i les inicials al llom, o allò que hi vulguin posar.

Com ho fa per col·locar-hi les lletres?

Pos les lletres amb el sutge (ollín en castellà) que desprèn aquesta metxa impregnada en gasoil. Les lletres són de bronze, fetes a mida i a petició, a València, com la floritura que faig servir. La manera de col·locar-les, a l’enrevés, és molt similiar al mètode de les impremtes d’abans. Una vegada les tenc marcades, faig servir un esprai per fixar-les i deixar-les eixugar. Es poden comanar a través d’instagram a @restauracio_art_sbert