Joan Caldentey Brunet és un ‘malalt’ del futbol i del CE Manacor. Ara i després d’anys de recerca i redacció, aquest dijous 3 de març a partir de les 20h a s’Agrícola, ‘Moreta’ presenta Manacor, es més bo!. Històries d’un club centenari, sobre els primers cent anys del club, feta a base de fets rigurosos i anècdotes contades pels protagonistes.

Escriu el llibre com a Joan ‘Moreta’, per què?

Perquè és el meu malnom i també el de la nissaga futbolística de la família. El meu padrí fou entrenador del CE Manacor, el primer en fer pujar l’equip a Tercera Divisió, l’any 1949. I monpare fou central-lateral del club entre els anys 60 i 70.

Per què ha decidit escriure la història del CE Manacor?

La del Manacor és una història ‘robada’. M’explic. Aquest no és un llibre purament sobre la història del club, tractada d’una forma cronològica; sinó que he volgut recuperar allò que no se sol contar o que fins ara estava mig amagat: les anècdotes, les coses curioses. Testimonis orals que fins ara no havien quedat per escrit. Poca gent sap que Maradona o Màgico Gonzàlez, per exemple, guarden relació amb el CE Manacor.

Agafa idò cent anys

Comença el 1923, quan es funda de manera oficial el club, i acaba el 2023, per fer tallada rodona del centenari.

Quins considera que han estat els jugadors més importants del club en tots aquests anys?

Miquel Àngel Nadal per la seva trascendència, Luis Torreblanca per la seva tècnica; triaria també a Arnau Caldentey, que va jugar amb el Barça… i a Xisco Riera!

Per què el Manacor mai aconsegueix la tranquil·litat més amunt de Tercera?

Sempre havia dit que si hi hagués una categoria entre Tercera i Segona B, seria on el Manacor s’hi sentiria més còmode. Ara existeix, però tampoc aconseguim pujar. Som l’equip del futbol espanyol amb més temporades a la Tercera Divisió, un total de 60.

Com veu el futur del club?

El futur a curt plaç és incert. Pens que s’ha de fer més feina amb la pedrera com sempre ha passat. Al final és la base per nodrir el primer equip de bons jugadors.

Com és que darrerament hi ha tan poca gent a Na Capellera?

Perquè el club no ha sabut cuidar i mantenir la base social. Manacor, pel que fa a l’aficionat esportiu, continua essent un poble. Persones a qui lis costa anar al camp si se senten decebudes amb un equip o una directiva concreta. Tampoc els resultats i la categoria, com deia, han fet assentar un públic fidel; però encara hi és. La passada temporada, contra la UD Las Palmas a la Copa del Rei, es va demostrar.

Per què tampoc hi ha un museu o una sala de trofeus?

Per la desídia de moltes directives… que fins i tot, a principis dels anys 2000, van tirar totes les copes i els banderins del club al fems perquè ocupaven espai i feien nosa.

El Manacor va començar anant de blaugrana, per què?

Perquè els fundadors i els primers directius eren seguidors del FC Barcelona. Fins als anys 30 no va canviar a la retxes blanc i vermelles, primer amb els calçons negres, i després blaus ja a partir dels 50-60.

Quins diria que han estat els partits més importants de la història del Manacor com a local?

Si anam per etapes, els partits amistosos contra l’Hungaria, un equip de refugiats comunistes on hi era Kubala, o contra el Nacional de Montevideo, foren molt importants al seu temps. Diversos partits amistosos contra el FC Barcelona dels anys 50 o els partits de Copa del Rei contra el CD Logroñés o el que deia de la UD Las Palmas.

Com s’estructurarà la presentació de dijous?

Farem un petit resum del llibre, amb preguntes i la intervenció d’exjugadors del club.

Hi ha fet molta feina…

Escriure un llibre no té massa mèrit, qui el tenen són els jugadors que han suat la camiseta al llarg de més de cent anys.

Vostè també és un gran coneixedor del món hípic. Per quan un llibre sobre el trot manacorí?

El tenc mig enllestit… serà sobre la història del Gran Premi de Manacor.