Has sentir parlar mai del estoicisme? Te sonen Séneca, Epicteto o Marco Aurelio? Sabies que és una corrent filosófica molt antiga que te pot ajudar a afrontar les adversitats de la vida? Com? Què deien?
Els estoics cercaven la felicitat mitjançant la virtut i la serenitat (ataraxia) i veien la vida amb uns principis tals com la Dicotomia del control, Amor Fatti, Memento Mori, que els feien tenir una visió diferent del patiment.
Pensaven que tot el que ens pasa té un perquè i una finalitat, i està dirigit per un Tot, un Univers o Logos.
Un dels seus objectius era reconèixer quines coses depenien d’ells i quines no (dicotomia del control), per aixi poder-les aceptar i no sofrir per elles (Amor Fatti).
Tenien també molt present diariàment la mort, sent conscients que a tots ens arribara en algún moment i no sabrem quan. Aixo els ajudava per aprofitar al máxim cada instant de la seva vida (Memento Mori)
L’autoconeixement era molt important per ells. Tot començava per aturar-se a pensar i fer-se preguntes tals com Com som jo? Que es lo més important per a mi? Què vull fer en aquesta vida? A què he vengut al món?, entre d’altres.
I vosaltres, vos heu aturat mai a fer-vos aquestes preguntes?
