MORT D’UN COMEDIANT.

A l’Auditori, dissabte dia 15.

EL PODER DEL TEATRE. UN TEMA A TRACTAR.

Mort d’un comediant s’erigeix com un monument a l’art dramàtic i convida l’espectador a un viatge introspectiu a través de la vida d’un actor que, al final dels seus dies, s’enfronta als dimonis interns i troba consol en es móons que una vegada va crear.

Aquesta obra no és només una peça d’entreteniment, sinó també un mirall de la vida mateixa que explora temes universals com el pas del temps, la identitat, la bogeria i la fina línia entre la realitat i la ficció. Mort d’un comediant és un testimoni del poder del teatre per commoure, desafiar i reflexionar sobre la pròpia existència. Explica l’autor: “És una obra de teatre sobre el teatre, una obra que tot dramaturg sent la temptació d’escriure alguna vegada per reflexionar sobre què significa el teatre per a nosaltres”

Sobre l’argument

Un actor jubilat, Llorenç Cardona, interpretat per Jordi Bosch, els darrers anys de vida es comporta com els personatges que ha encarnat al llarg de la seva dilatada trajectòria professional. Així, a mesura que avança l’obra, encarna grans personatges de l’escena teatral, des de Cyrano a Vania, passant pel Tartuf, mentre va establint una relació cada cop més propera amb el seu cuidador, un personatge interpretat per Marginet Sensada, un jove que no sap res de teatre.

L’actriu Mercè Pons explica al Diari: “inspirant-se en textos teatrals de grans autors, des dels orígens del teatre fins a l’actualitat, Guillem Clua ha escrit una història amb molts rerefons i que són el fil del que els passa als tres personatges, tant a nivell individual com col·lectiu”.

Sobre quin és el poder de l’escenari, Mercè Pons assegura que «no només es tracta d’homenatjar l’ofici d’actor o actriu, sinó tot el que ens aporta el teatre, des de les sensacions que experimentem fins a com les paraules que escoltem ens poden canviar».

Pel que fa a la importància de mirar enrere per repassar els orígens del teatre, Mercè Pons assenyala que «t’adones que la humanitat no ha canviat tant». «Les nostres misèries i grandeses com a humans es reflecteixen actualment de la mateixa manera que en els orígens del teatre».

En escena, Mercè Pons es posa a la pell de Miranda, la neboda de Llorenç Cardona. Sense desvetllar gaire detalls del personatge, la intèrpret destaca que «la jove té una gran capacitat d’estimar; malgrat trobar-se enmig d’una situació familiar complicada, Miranda tira endavant, el seu caràcter s’endureix i enforteix, no decau». Això no vol dir que de vegades no dubti de les seves pròpies decisions, «plantejant-se si han estat les correctes». Si pogués mirar Miranda cara a cara, Mercè Pons li diria que «ha fet el que havia de fer».

En aquest context, Mort d’un comediant també és un cant a la vida. I encara més important, en paraules de l’actriu, «un clam en contra de l’individualisme». «Hem de tenir consciència que cadascuna de les nostres decisions i accions repercuteixen al nostre entorn proper».

Amb tots aquests elements, l’obra va de l’humor a la intriga passant pel drama, el melodrama… El fil conductor és la veritat. “A Mort d’un comediant, la veritat està per sobrede tot d’una manera exigent, i per això les emocions i els sentiments són també molt profunds”, segons Pons.

Per això, també assegura que en qualsevol moment, el públic es pot veure reflectit, i més si es té en compte la minuciosa selecció de textos que ha fet Guillem Clua.