Justí Soriano Caldentey (Manacor, 1993) és vicepresident de la nova associació rural LGTBIQ+ Orgull de Poble. És graduat en Relacions Internacionals per la UOC i ara acaba el grau d’Humanitats a la mateixa universitat. A més també ha cursat un postgrau en Neurocomunicació i Oratòria a la Universitat de Manresa. Parlam amb ell sobre el nou canal de whatsapp creat per enxarxar la comunitat rural i fer front a les seves pròpies necessitats associades. Estudiant de mediació, màster de filosofies de la cura (UAB) i màster de filosofies pels reptes contemporanis (UOC).

Començant pel principi; Què és Orgull de Poble?

Som una associació rural LGTBIQ+ crítica i reflexiva.

I què vol dir amb això?

Ens referim a tornar-ho a enfocar d’una forma reivindicativa. Una mica tornar a la crítica que s’ha perdut en favor d’una tendència més festiva i molt estètica, que no es planteja precisament d’on ve la festa, o que la celebració ve com a conseqüència d’haver guanyat uns drets. Pens que és important tornar a allò que creim més important.

La nova onada ultradretana no ha tornat a despertar aquest esperit primigeni?

És el que deim. Els canvis polítics que popularitzen les extremes dretes des de 2015, tornen a qüestionar més que mai els drets de les minories, i en general tots els drets humans. Milei l’altre dia va tractar els homosexuals de malalts i va atacar les persones trans. També als Estats Units a països europeus hi ha una reaccionària molt preocupant. L’extrema dreta monstrualitza els col·lectius mimonitaris, repetint el discurs de Hitler.

Tenir poder econòmic fa que la lluita i la reivindicació passin a un segon pla?

Potser hi ha gent del col·lectiu que prioritzen els interessos econòmics i pensen que el demés ja està guanyat. Però si governés Vox a Espanya, podrien realment donar-se una besada a un lloc públic sense crítiques?. Hi ha una acceptació ‘total’ però d’enfora. L’extrema dreta té un doble discurs.

No ho teníem ‘superat’ ja això?

No hem deixar que el avanços en els drets s’aturin. No crec que estigui ‘superat’ en el sentit que si jo men vaig ara a s’Agrícola i me don besades amb un altre al·lot mentre estic menjant un pa amb oli, no sigui mirat de manera estranya.

El fet de viure a la ruralia mallorquina augmenta els problemes socials?

Vam considerar que hi havia un buit dins l’àmbit rural, sí, d’aquí neix Orgull de Poble. A Mallorca ja hi ha dues associacions de caire més urbà com són L’Únic a Inca i Ben Amics a Palma. Volem organitzar activitats, tallers de lectura o quedades temàtiques. Activitats inclussives amb la societat. Sembla que sempre organitzam coses que només són per a nosaltres i pens que hem d’incloure la societat en el seu conjunt.

De fet acaben d’obrir un canal de whatsapp per connectar les persones LGTBIQ+ de foravila

Fa uns dies que va obrir i és d’accés totalment obert. És una primera passa per posar en contacte gent del col·lectiu, no només a nivell de fer activitats, sinó apostant pelr obrir-nos també a diferents organitzacions catalanes amb més experiència.

Quin és el principal problema en aquest sentit?

Sobretot en persones ja majors, persones vídues, perquè puguin tenir voluntaris que entenguin i estiguin familiaritzats amb la seva realitat. No fa falta que siguin de la comunitat LGTBIQ+, sinó que els puguin atendre tenint en compte una condició pròpia.

Ha augmentat les agressions contra el col·lectiu aquest darrers anys?

Han augmentat les agressions, però pens que aquí hi ha dos factors: un és perquè amb les noves lleis la gent denuncia més i l’altre, com deia, perquè també han augmentat els discursos d’odi. Cap a les persones trans sobretot. El que no hi ha cap classe de dubte és que les persones LGTBIQ+ tenen més problemes de salut mental i majors taxes de suïcidi. L’adolescència encara és un espai de bullying o assatjament escolar. En moltíssims casos encara, la manca d’acceptació de la sexualitat per part de la família és un factor crucial.

A Manacor, on la comunitat àrab és important, no heu tengut ningú que hagi demanat consell o ajuda?

És un tema espinós i complicat. L’homosexualitat entre la comunitat àrab sembla que és inexistent. Vull fer una reflexió sobretot als partits d’esquerres. La gent del Magreb té moltes dificultats d’integració quan arriben a Europa i el mallorquí és un persona tancada de per sí. I no estic parlant que siguem racistes ni xenòfobs. Però Espanya i França no s’han implicat com toca en les polítiques migratòries. I això també afecta. Afecta a que les persones del LGTBIQ+ puguin sortir de l’armari, primer per la dificultat d’integració (per part tant dels migrants magrebis com de la societat mallorquina), i d’una altra banda per la dificultat de ser acceptats a dins la seva comunitat com a persones LGTBIQ+

Qui vulgui fer-se soci, com ho ha de fer?

Prest tendrem un formulari a través del qual es podran fer socis. També per saber quin nivell d’implicació volen tenir dins la part associativa activa.

En quines activitats estan treballant ara?

Estam preparant una formació de dos mesos en salut mental i sexual, un seminari de preu simbòlic que duu un taller de lectura associat, per entre 20 i 30 persones, online.