Fa uns dies Emmi Finozzi (Montevideo, 1984) va sorprendre amb un recital de poesia eròtica dins una perruqueria manacorina. Versos entre pentinades, talls i colors. La mescla d’allò més quotidià amb l’art fet a base de mètrica i temàtica. Ara, però, parlam amb ella sobre el seu primer poemari titulat ‘Teixits’.

Com nota el panorama cultural manacorí ara mateix. Hem tornat a agafar aquell ritme previ a la pandèmia?

No del tot. Pens que la gent està més retincent a tornar i això es nota. Hi ha menys concerts, menys recitals i menys públic. I ja no crec que sigui per por a cap tipus de contagi sinó per vessa, perquè el confinament va crear més hàbits, també culturals, a casa. Diguem que l’oferta i el públic s’han reduït en nombre.

Per què la poesia segueix estant tan per davall de la novel·la en consum popular?

Per l’avorriment heretat de l’escola. Perquè a l’institut s’explica de tal manera que els autors semblen súper llunyans a nosaltres. Persones elevades que escriuen unes coses que s’han d’endevinar, que no queden del tot clares; això es complementa amb professors, molts dels quals donen la matèria perquè l’han de donar, per obligació i no perquè els agradi. A més, la poesia ha de tenir capacitat de denúncia, com la que fa Bernat Nadal, per exemple.

Com se’ls va ocórrer la idea dels recitals de poesia eròtica i per què es van aturar?

Un recital poètic ha de ser molt visual i això duu hores d’assaig i de recerca de contingut. Per això és vital que sigui entretingut i novedós. Per ser atraient. El recital de poesia eròtica va néixer d’aquesta necessitat de ser innovadors. Fou al 2013 a fi de dur la poesia a tots els llocs on fos possible. Va ser quan va venir el poeta uruguaià Elder Silva aquí a presentar el seu llibre. Una veu femenina, una de masculina i música. No sols amb material propi sinó d’altres poetes, però tot lligat amb l’amor i l’erotisme. Vam començar a La maleta Roja i al Cultural de la Via Portugal, a Manacor. També vam pasar per altres pobles com Sa Pobla, Binissalem o Pollença. I van acabar per diverses circumstàncies vitals… pot ser tornin.

Es considera poeta?

No m’hi puc definir encara, sols Emmi. S’ha de tenir una trajectòria i unes publicacions prèvies a poder considerar-s’hi.

Quins poetes l’han marcada?

A banda d’Elder Silva o Bernat Nadal als qui em referia abans, també Claudia Campos o Cristina Peri Rossi

Vostè és de l’Uruguai. Com arriba a Manacor? Sota quines circumstàncies?

Vaig néixer a la capital, Montevideo, el 1984; però va crèixer a Salto, també a l’Uruguai. De pare italià, treballador social i mare infermera de quiròfan. L’Uruguai estava i està dolaritzat. Amb una equivalència amb el peso que fa que el seu valor es deprecii d’un dia per l’altre. Cobres amb pesos però les coses importants les compres en dólars. El nostre poder adquisitiu va baixar moltíssim coincidint amb el ‘corralito’ argentí. Així que mamare va cercar feina a Europa. Tenia el títol homologat, així que quan va veure una oferta de l’Hospital de Manacor s’hi va presentar. Era 2002. La van acceptar i en una setmana va haver de partir. Així és que jo, amb 19 anys, vaig anar a viure amb els meus padrins. Però la cosa no va acabar de funcionar. A més a l’Uruguai els fills de pares universitaris no tenim dret a beques. Vaig voler fer Periodisme però feia anys que els professors de la carrera estavan en vaga per la precarietat de sous i condicions. Així que també vaig decidir partir cap a Mallorca, en principi 9 mesos per fer doblers i tornar. Primer a una guarderia de Cales de Mallorca i després als Multicines Manacor. Finalment, al cap d’un temps vaig tornar per quedar.

El seu primer poemari es titula ‘Teixits’. Expliqui’ns una mica el significat i el procés

Fa molts d’anys que duc escrivint, ja des de que era a l’Uruguai. La gent sempre m’ha animat a seguir. Per això sempre dic que la meva vida és un teixit d’amistats, països i obres. En un sentit de mescla. La meva vida és com una tela. M’encanta la paraula i el català és un idioma molt hermós per a la poesia.

Perquè el llibre és bilingüe, és a dir, són els mateixos poemes a una banda de pàgina i a l’altra, en castellà i català

Així és. N’hi ha prop d’un centenar de diferents temàtiques. Quan me vaig decidir a publicar ho vaig tenir clar i vaig demanar ajuda a Bernat Nadal per corregir-los. Està editat per Purpurina i el vam treure pel mes de juny.

Com les cançons o les novel·les, la poesia també es pot ficcionar o ha de tenir elements propis per funcionar?

L’emoció no te la pots inventar. És a dir puc crear una cosa nova però he d’haver sentit l’emoció que suposa allò que estic expressant perquè pugui arribar.

La tristesa funciona per escriure?

Puc estar súper feliç o molt trista, el que importa és no ser apàtic

Ha pensat a passar-se a la novel·la?

El que m’agradaria seria escriure en la veu d’un altra persona, sobre la meva mare. Però de moment continuarem presentant ‘Teixits’ conjuntament amb la guitarra amiga d’Alícia Olivares.