Els meus passejos pel poble també solen incloure qualque visita a Na Capellera, per veure partits del CE Manacor i per treure qualque cosa en clar sobre el futur, esportiu i administratiu, de l’equip de futbol. En els 102 anys de futbol que té ara el CE Manacor, mai en la seva història hi ha hagut eleccions. Tots els processos cap a les urnes han acabat sempre igual: els distints candidats o llistes electorals (quan n’hi ha hagut més d’una) s’han anat retirant o confluint fins a deixar una sola proposta que evités qualsevol votació. O sigui que cada president que ha tengut el Manacor ha estat perquè no hi havia res més que fes ombra. Ara, passat un segle, la cosa pinta tan tensionada que, tots els intents d’integració entre les dues propostes que hi ha ara damunt la taula han tornat inviables.

Les dues darreres legislatures, comandades per Pere Mateu com a president, han tengut tants de clars com ombres. L’equip sénior no ha aconseguit tornar cap any a Segona B (ara Segona RFEF). És més, encara que qualque vegada ha disputat el play-off d’ascens, mai s’han tengut les sensacions (ni probablement el talent necessari) de poder aconseguir-ho. Tampoc serà enguany, quan l’equip de Tercera no en surt de la meitat de la taula classificatòria. En els despatxos la situació també ha estat freda. Amb el dia a dia de la gestió i cedida a Joan González, el Centenari va passar sense pena ni glòria, sense ni un amistós contra un equip que dugués públic a Na Capellera, i sense ni tan sols estrenar l’equipació blaugrana comprada especialment per a l’efemèride.

Les llums: els dos partits de Copa del Rei, contra l’Andorra i la UD Las Palmas, que van omplir el camp i el compte corrent, però on l’equip de Jaume Mut no va plantejar masses problemes tàctics. I aquesta és l’altra: el cansament de tenir un entrenador que, tot i haver estat la majoria dels darrers vint anys a la banqueta del club, sempre ha trobat l’excusa esportiva per anar-se’n a provar noves aventures a mitjan temporada.

Dues candidatures

I ara ens trobam amb unes eleccions que havien de ser inexistents, com totes les demés, però que s’estan convertint en un Vietnam mal d’empassolar per tots els qui hi són. Per una banda hi ha part de la directiva sortint, descontenta amb el rumb de l’equip, que ha unit forces amb Joan Caldentey ‘Apotecari’ al capdavant; un vell conegut que ja fou president del club blanc i vermell i que ara sembla amb la il·lusió renovada. Per l’altra, un nou valor com és el jove Sergi Muntaner, qui ha format un organigrama estructurat amb cares conegudes dins el món futbolístic en actiu.

El problema: Que els estatuts del club estipulen que per presentar-se a la presidència, has d’haver estat soci com a mínim els dos darrers anys previs a la convocatòria d’eleccions. La directiva dimitida va convocar el procés electoral de presentació de candidatures el passat 17 de febrer, moment en que la normativa també indica que s’ha de tancar i lliurar el cens electoral, a fi que els possibles aspirants sàpiguen amb quants socis compta el club i, per tant, quants poden votar als comicis convocats pel proper 22 de març. El cens electoral també serveix perquè les candidatures aconsegueixin un mínim del 5% d’avals (de signatures de socis) previst també per concorre a la votació.

Uns punts que ha denunciat la candidatura de Caldentey, que amb el suport jurídic del net d’un dels presidents històrics del club, Martí Bonet, ha argumentat i presentat un burofax a les oficines del club demanant l’aturada del procés electoral i el retorn del cens electoral del dia 17 de febrer. I és que durant el transcurs d’aquest dies sembla que la candidatura de Muntaner hauria fet nosu socis a correcuita perquè poguessin votar, cosa que surt reflectida al nou cens fet públic fa només uns dies on només hi surten 100 socis, n’hi ha que no hi figuren i d’altres de nova fornada. Si no hi ha resposta al burofax enviat, l’equip de l’Apotecari té previst denunciar la situació a la Federació Balear de Futbol. Tot un bollit de suposades irregularitats que marcaran el següents dies.