TOTS OCELLS. Auditori de Manacor. Dissabte dia 8. 

Escrit el 2017 per Wajdi Mouawad, dramaturg d’origen libanès, resident a França, aquest text teatral explora la qüestió de la identitat implicada en el conflicte israelià-palestí des d’una perspectiva íntima i col·lectiva. La llegenda persa de l’ocell-amfibi vertebra “Tots ocells”, que és un ocell al qual creixen brànquies perquè somia nedar amb peixos. Mouawad empra aquesta metàfora per abordar el conflicte palestino- israelià a través de la història d’una parella en què conflueixen dos mons oposats, com a l’ocell-amfibi: un jueu alemany i un àrab nord-americà.

Per escriure aquesta gran obra, Wajdi Mouawad es va inspirar en la trobada entre ell i la historiadora jueva Natalie Zemon Davis, una obra de la qual recorre la vida d’Hassan Ibn Muhamed el Wazzân, historiador nascut a finals del segle XV que capturaren els pirates i el lliuraren al papa Lleó X i que, finalment, va ser alliberat a canvi de la seva conversió al cristianisme. El personatge captivà Wajdi Mouawad perquè ressona amb una història i una pregunta que fa anys que es fa: com et converteixes en el teu propi enemic? O, dit d’una altra manera, com es converteix en un “ocell amfibi”? “Tots ocells” té en compte el pes de l‘holocaust i la seva influència sobre la comunitat jueva i les repercussions en la percepció del conflicte que oposa Israel als seus veïns àrabs en general i als palestins en particular. 

És una obra llarga, de tres hores i mitja però, com a qualsevol obra important, la personalitat dels personatges es treballa i els tocs d’humor apareixen allà on menys t’ho esperes. Aquesta obra magistral aborda qüestions essencials com la identitat, l’ocultació, la transmissió i la pèrdua amb un llenguatge que traça un camí difícil cap a una veritat devastadora, on sorgeixen ramificacions que abasten generacions. Es plantegen qüestions sensibles i es fan declaracions contundents: Com arriba un estat que representa un poble abans perseguit fins a l’extrem a convertir-se en opressor al seu torn? Com podem sortir de l’atzucac d’una terra reivindicada en nom de Déu que fa que el conflicte israelià-palestí ja sigui gairebé insoluble? A “Tots ocells” Wajdi Mouawad posa en joc una crisi familiar punyent examinant el destí d’una família sobre la qual pesa un gran secret que el viatge del nét, Eitan, treurà a la llum. Els seus avis israelians es van separar quan el seu pare tenia quinze anys i la Leah, l’àvia, es va quedar an Israel mentre Etgar es va traslladar a Berlín amb el seu fill David. 

Els seus pares, David i Norah, viuen a Berlín. A Nova York Eitan s’enamora d’una al·lota, Wahida, que escriu una tesi sobre Hassan Ibn Muhamed el Wazzân. Un dels punts forts de l’obra és l’amplitud dels personatges, malgrat una trama complicada i sentiments intensificats. L’humor àcid de l’àvia és una meravella de defensa contra el turment de la seva ànima. Sobre l’acció apareixen subtitulats els diàlegs en la llengua que es parla en cada situació –anglès, hebreu, alemany, àrab–, si bé en escena tot transcorre en català. Quan va ser estrenada a França la singularitat de l’espectacle era que el text s’interpretava en aquestes quatre llengües. Aquesta barreja d’idiomes reforçava la sensació de “xoc cultural”, d’incomprensió entre personatges que lluiten amb la pròpia identitat. 

Diu la crítica francesa que a través dels destins d’aquests homes i dones Wajdi Mouawad reintegra humanitat als conflictes deshumanitzadors que ocupen constantment les notícies. Ja no es tracta d’un partit contra un altre o d’un poble contra un altre, sinó d’homes i dones criats amb ràbia i, sobretot, amb por a l’altre. Entre una oda a l’amor i un conflicte d’identitat, la peça ens endinsa en les profunditats del nostre ésser. Si no estam definits pels orígens, ho estam per la cultura? Podem i hem de tornar a connectar amb orígens perduts? Pot l’amor superar el conflicte entre els pobles enemics? Som traïdors per triar l’amor en lloc de l’odi?