L’ACTE, QUE TENDRÀ LLOC DIA 6 DE MARÇ A LES 19 H A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MALLORQUÍ, COMPTARÀ AMB LA PRESÈNCIA DELS AUTORS DE LA INVESTIGACIÓ, JAUME MIRÓ I JULIÀ RODRÍGUEZ

L’Escola Municipal de Mallorquí serà l’escenari, el proper dijous 6 de març a les 19 h, de la presentació de la investigació ‘La cinquena miliciana’, que ha aconseguit posar nom a la darrera de les cinc infermeres assassinades pels feixistes a Manacor la matinada del 5 de setembre del 1936. La recerca, duita a terme pels historiadors Jaume Miró i Julià Rodríguez, posa fi a una de les grans incògnites de la Guerra Civil a Mallorca.

L’assassinat d’aquestes cinc voluntàries de la Creu Roja, que havien desembarcat a l’illa amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo l’agost de 1936, ha estat un dels episodis més colpidors i enigmàtics de la memòria històrica de Mallorca. Mallorca, i especialment Manacor, té la memòria plena a vessar d’esdeveniments sanguinaris ocorreguts durant la Guerra Civil. Un dels que més destaca, per la seva crueltat i pel relatiu misteri que anys després encara l’envolta, és el brutal assassinat de cinc milicianes catalanes, voluntàries de la Creu Roja, que formaven part de l’expedició del capità Alberto Bayo que el 16 d’agost del 1936 va desembarcar a les costes de Llevant amb l’objectiu de reconquerir l’illa per a la causa de la República. La matinada del 5 de setembre del 1936, a Manacor, les cinc infermeres van ser executades pels feixistes. Una d’elles, l’autora del diari sobre l’expedició catalana a Mallorca, fins ara no havia estat identificada. Ara, després d’anys de recerca, la seva identitat es podrà desvelar públicament.

L’acte comptarà amb la participació dels investigadors Jaume Miró i Julià Rodríguez, autors de la investigació, així com de Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens, que ha publicat aquest article en la seva edició del 26 de febrer. També hi intervindrà Toni Tugores, periodista i historiador especialitzat en la memòria històrica de la Guerra Civil i la repressió franquista a Mallorca. Moderarà la xerrada la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló.

Aquest acte és una oportunitat única per aprofundir en un dels capítols més foscos de la història de Mallorca i per reivindicar la memòria de les dones que varen perdre la vida defensant la llibertat, la democràcia i la justícia.

Més informació sobre els ponents

Jaume Miró és Llicenciat en Filosofia i Màster en Filosofia Contemporània, dramaturg i historiador especialitzat en la Guerra Civil al llevant de Mallorca. Ha combinat el teatre documental i la recerca històrica en projectes com Diari d’una miliciana, basat en el dietari d’una combatent catalana al front de Mallorca, o el documental Milicianes, que recupera la històries de cinc dones vinculades al conflicte. També és autor d’obres teatrals com Dels llargs camins o Les cançons perdudes, centrades en la repressió franquista i la guerra a la nostra illa. Ha participat en diferents estudis documentant les fosses comunes de la Guerra Civil.

Julià Rodríguez, historiador, ha estat professor d’història en diversos instituts i ha estat tècnic d’Art i Història a La Virreina Centre de la Imatge, de l’Ajuntament de Barcelona. És un del fundadors del “Grup d’Història de Nou Barris-Can Basté”, i de “La Veu de la foscor”, sobre la caiguda de Barcelona el 39 i la seva repressió. Va donar algunes conferències amb el grup “Dones del 36”, grup de dones que van viure la República i la Guerra i van voler explicar a les noves generacions les seves experiències. És l’autor de la pàgina “Barcelona Anys Trenta”.

Clàudia Pujol i Devesa és llicenciada en Periodisme per la UAB i màster en Relacions Internacionals pel CIDOB. Des del 2011 dirigeix la revista de divulgació històrica Sàpiens.

Antoni Tugores és investigador, escriptor i periodista. La seva tasca de recerca s’ha centrat en dos àmbits, la nostra gastronomia i la nostra història, en concret l’estudi de la II República, la Guerra Civil i el Franquisme.  Ha publicat La història robada (2004) La guerra a casa (2006); Víctimes invisibles (2011) Moriren dues vegades (2017) La Segona República a Manacor (2019) i les Plomes de Franco, El batlle Antoni Amer; Víctimes invisibles (2011) i Com la carn de Xinxa (XII Premi Alexandre Ballester, 2012), entre d’altres. Com a periodista ha dirigit les revistes Manacor Comarcal (1976-1985) i 7 Setmanari (1986-1994) i ha estat corresponsal de Cort, Diario de Mallorca, El Dia i Ràdio Nacional d’Espanya. Al llarg dels darrers anys ha publicat nombroses entrevistes, reportatges i articles sobre la memòria històrica de la Guerra Civil a les Illes Balears.