Laura Socies (Palma, 1981) és la nova tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor, una aposta clara per consolidar i impulsar la taula local de coordinació i prevenció de les violències masclistes. Aquesta figura forma part d’un projecte subvencionat per l’Institut Balear de la Dona per als anys 2024-2027, pel qual el consistori ha rebut una subvenció de 194.165 euros i n’aportarà els 25.251, 54 euros restants. El que ens dóna més marge per crear un projecte amb una major estabilitat.

-Aquesta és una passa per ‘professionalitzar’ més la taula?

La taula de coordinació va nèixer el 2018 i durant aquest temps ha fet una gran feina. El que passava és que cada any s’havia de renovar administrativament i això feia perdre una mica de continuitat. D’aquesta nova manera tendrà més pes, més impuls. També es dóna el fet que gairebé tots els ajuntaments de Mallorca, afortunadament, ja tenen una taula contra les violències masclistes. Això el que fa és crear una xarxa de col·laboració més extensa. Com deia des de 2018 la taula ha anat creixent molt, mesclant un component municipal amb un altre de supramunicipal, amb representants del Consell de Mallorca, de la Policia Local, la Policia Nacional o els centre educatius. A part de la taula, que es reuneix un pic a l’any, hi ha comissions més tècniques que es reuneixen de manera més seguida i periòdica.

-És un problema que ens hauria de preocupar encara més com a societat?

Està clar. Tot i això a Manacor comptam amb la feina i el suport d’un teixit associatiu que s’ha anat consolidant dins el municipi, primer amb el Col·lectiu Dones de Llevant i l’Assemblea Antipatriarcal, i ara també amb entitats joves conscients del problema; que fan una bona labor de conciència, per exemple demanant punts lila quan organitzen una festa.

-I políticament?

Hi ha una mica de tot. És vera que la sensibilitat cap a la violència masclista està políticament polaritzada. Basta veure el que ha passat amb els murals de Portocristo i les distintes opinions al respecte. Hi ha gent que n’és molt conscient, però al mateix temps reaccions de resistència. Sempre hi ha negacionistes, també de la violència masclista.

-Tornant a la taula, quin és el seu funcionament bàsic?

La taula està formada per dues comissions: una d’intervenció, amb policia i agents socials que fan feina amb les dones víctimes, amb la prestació també d’atenció jurídica. També els Serveis Socials de l’Ajuntament tenim un servei específic d’atenció a les víctimes. I per altra banda una comissió de prevenció, centrada sobretot en els centres educatius i en campanyes de concienciació per exemple.

-Com funcionen les cases d’acollida?

Les cases d’acollida de la Part Forana depenen del Consell de Mallorca. Ara feim feina més a nivell de pisos, una segona fase per a altres perfils relacionats també amb la prostitució, on s’hi destinen altres recursos.

-Com és d’important la feina amb les escoles?

Moltíssim. Hi ha molt de marge d’impacte encara a l’escola. Hi ha una oferta educativa municipal de prevenció i informació que és fonamental.

-Els casos denunciats de violència masclista continuen pujant?

Sí, i mai saps ben bé si això és bo o dolent. Si és per un augment percentual o s’estan destapants casos que restaven amagats o que les dones no s’atrevien a denunciar fins ara, com certs tipus de violència o violacions sexuals en grup.

-Parlava del servei municipal d’atenció. Quantes dones van ser ateses aquest any passat a Manacor?

Dins el 2024 el Servei Municipal d’Atenció a Dones Víctimes de Violències Masclistes va atendre 91 dones dins el terme municipal. Des del servei s’atenen les dones mentre tenen mesures actives o fan un procés vinculat amb la violència soferta. Es fa intervenció amb elles i tot el seu nucli de convivència.

-Parlau de la feina interna també entre funcionaris, treballadors i àrees de l’ajuntament de Manacor

Així és, hi ha comissions internes a l’Ajuntament per traslladar la perspectiva de gènere entre els treballadors de la casa; a algunes àrees com Cultura o Serveis Socials la informació és més senzilla de transmetre que en altres. Per altra banda, a partir d’ara tenim previst fer molta incidència i feina amb els propietaris dels locals d’oci del municipi. N’hem feta ja a les festes populars, però a locals privats era un treball que ens quedava per abordar. Més que res perquè coneguin bé el protocol d’actuació arribat el cas, saber on telefonar… l’actuació pot ser molt distinta si es té informació o no.

-La terminologia és important?

La llei estatal parla de violència de gènere, això vol dir que ho circumscriu a la parella o exparella; mentre que l’autonòmica ja parla de violència masclista, que és una cosa més àmplia on no cal que hi hagi una relació. Per altra banda quan es defineix com a violència domèstica, el que fa és invisibilitzar el component de gènere, perquè la violència paternofilial també és domèstica, per exemple… és un embull tenir tants de termes, sí, però alhora és intencional en molts de casos.

-Fins a quin punt la possible estigmació de la víctima condiciona la seva denúncia?

Bastant. Ho veim de manera recurrent. La dona víctima ha de passar per un qüestionament constant. La persona s’ha de justificar, se la qüestiona a ella enlloc de qüestionar l’agressor. El missatge sempre ha de ser de denúncia, és cert, però el camí també és vera que és complicat

-El circuit entre els distints agents, després d’una denúncia, és millorable?

Canalitzar uns circuits on la víctima no hagi de contar la mateixa història sis vegades distintes si no és necessari, per exemple, és importantíssim; un circuit més amable. L’objectiu de la taula, en aquest sentit, és sobretot la revisió continua dels nostres propis mecanismes de coordinació.

-Per què no s’ha arreglat encara el mural homenatge a Antònia Matamalas vandalitzat a Portocristo?

Perquè ens estam plantejant fer-ho com una resposta col·lectiva i social. Que sigui una acció conjunta amb els diferents col·lectius del municipi i els instituts, com un posicionament comú.