El saxofonista Carles Medina Estelrich (Felanitx, 1996), conjuntament amb el bateria de Tarragona Joan Torné, serà el protagonista del Concert Endiumenjat que aquest diumenge 23 de febrer tendrà lloc a la tenda Sin Comics del carrer d’Artà de Manacor. Podeu comprar les entrades a 8 euros en aquest enllaç CONCERT ENDIUMENJAT Parlam una estona amb ell i la seva trajectòria.

-Com va ser que va triar el saxo?

Perquè tenia dues germanes que també tocaven instruments, una la flauta i l’altra l’oboe, així que el saxo ho vaig veure com una cosa més punki, més trash. A monpare sempre li ha agradat molt la música i ha tocat el violí, però res professional. Supòs que en certa manera volia donar als fills les oportunitats que ell no havia tengut en el camp musical.

-I els començaments? Per on va partir?

Vaig començar estudis reglats a l’Escola de Música de Felanitx, amb Cati Garí, amb un saxo alt. Després vaig tenir uns anys en que ho vaig deixar una mica apartat. Me feia més il·lusió tocar la guitarra que havia trobat a ca’ls meus padrins, hi experimentar per una altra banda. Per aquells temps no sabia que volia estudiar o viure de la música… fins que va arribar el moment i me vaig decidir a mudar-me a Barcelona. Allà vaig comprar el saxo tenor i vaig iniciar estudis al Taller de Músics durant quatre anys.

-Una base sòlida i sacrificada supòs

Vaig anar a les totes; va ser on vaig estudiar més i estic molt agraït perquè va servir per agafar tota la base que m’ha servit posteriorment. És cert que, com tots els músics en qualque moment, vaig arribar a moments d’obsessió per l’instrument, això sempre hi ha de ser un poc… el Taller també me va ajudar a està més obert a certes maneres de fer.

-Com va conèixer Joan Torné, el bateria que l’acompanyarà diumenge?

Joan fou el primer company de pis que vaig tenir a Barcelona, ell me va acompanyar a les proves de l’escola. Junts hem fet bolos de tota classe, de jazz bàsicament. Acabada la carrera, el 2019 i després més inclús amb la pandèmia, ell va començar a investigar, a fer noise amb electrònica… bàsicament genera un so i el rebenta!…[riu] és una espècie de vòmit sense pensar; es tracta d’entendre la música d’una altra manera. Junts vam enregistrar primer Bradicàrdia, on també hi ha contrabaix i està gravat en cassette, amb so més jazzero. En Joan sempre va experimentant amb ‘catxarros’ per sessions d’improvització lliure que es van organitzant a garitos de Barcelona.

-Però ara presenten Eterna Memòria, el cassette que han enregistrat per Suralita. Com va ser que els hi proposaren formar part del projecte Recol·leccions?

Eterna Memòria va nèixer a partir de la residència que vam fer a Suralita, amb Joana Gomila i Laia Vallès a Manacor. Dels deu dies que hi vam ser, els quatre primers ens vam dedicar només a filosofar, a fer-nos preguntes sobre les nostres inquietuds. Va ser pel setembre de 2023. A partir d’aquí va sorgir tot un imaginari amb més preguntes per les quals anàvem demanant respostes per whatsapp per exemple. Sobre la voràgine de la vida, de què depèn la creativitat?, Som eterns?. Eterna Memòria està fet per ser interpretat en interacció amb el públic. És improvització, sí, però partint de cada pregunta, d’un mateix color dins el cap. Posteriorment vam acabar de desenvolupar el projecte a una segona residència a Igualada. Allà, Litus Aguilera ens va gravar… i a partir d’aquí va ser que na Joana i na Laia Vallès ens van proposar editar-ho en cassettte. El concert de diumenge sorprendrà pel so i per l’interactuació amb el públic.

-Quines són les seves influències?

Sempre he estat influenciat pel jazz clàssic, però a nivell més proper t’anomenaria a Marcel·lí Bayer, que m’ha inspirat molt a nivell experimental, en la manera d’entendre la música sense límits. Al conservatori de Felanitx, on faig classe, ja n’organitzam de coses més clàssiques i també les disfrut molt. Respect molt als saxofonistes que trien una sola cosa i hi dediquen la vida. Cada cop m’atreu més el concepte de banda. El saxo sempre et dóna un posat de cantant, per la naturalesa de l’instrument és més senyor… en canvi cada cop m’estira més la cosa més punki.

-Com veu el panorama local?

Edesiara torn recurrentment a Barcelona a tocar. És evident que allà hi ha més vida cultural i de concerts que a Palma, on van tancant molt de locals. A Manacor teniu sort de tenir un teixit associatiu tan interessat per la música en directe… i uns locals com Can Lliro o com s’Escat. És quan escoltes una bateria en directe d’aprop que la música t’entra a dins. A Eterna Memòria torn a tocar el saxo alt que tocava de petit, precisament per això, per tornar enrere a l’essència.