Gaspar Forteza ‘Parín’ (Manacor, 1967) acaba de comprar tres hotels al nord d’Espanya mentre signa la gestió d’un agroturisme de luxe a Girona, convençut que el futur de la restauració està en les temperatures primaverals.
“Potser no sigui de manera immediata, però a mitjan termini, en uns deu anys, l’arribada de turistes a les Balears es reduirà, fent que els mesos d’abril, maig o octubre siguin els de més increment d’ocupació, mentre que juliol i agost baixaran per les elevades temperatures, que fan que cada cop més turistes prefereixin altres zones amb un clima més suau a haver de patir la calor aquí… és un canvi climàtic progressiu”, explica convençut Gaspar Forteza ‘Parín’ (Manacor, 1967), qui en només uns mesos ha posat els fonaments per adquirir o gestionar fins a quatre nous establiments hotelers al nord i nord-est de la península, on el termòmetre dona una treva quan arriba l’estiu.
La història d’aquest pilot d’avions lligat al món de l’hostaleria, és la d’un empresari gradual que va començar la seva carrera com a director en grans hotels del Brasil o Cuba, va continuar a Menorca, on encara conserva diversos establiments, i que poc a poc s’ha anat estenent a diferents pobles mallorquins sota la marca de My Rooms Hotels: “No m’interessen els hotels de mil places, no és un model que em sembli coherent”, diu mentre estudia com definir la seva filosofia: “El que volem és trobar i comprar cases antigues i senyorials en desús i donar-los una segona vida com a establiments hotelers, reformant-les sense que perdin aquest encant que les fa singulars”.
A Mallorca, Forteza ja és propietari d’un hotel a Artà, un altre a Petra (on té en cartera l’obertura de dos colivings) i fa uns mesos va iniciar la rehabilitació del seu segon hotel urbà a Manacor (Can Guixa, l’únic que hi havia fins al moment també ha passat a ser gestionat completament per My Rooms) on fins a la segona meitat del segle XX hi havia una formatgeria, al carrer Francesc Gomila, a la capital del Llevant.


‘Parín’ i els seus socis acaben de comprar tot un edifici abandonat a Las Salas (a la província de Lleó) en ple Camí de Santiago, amb la intenció de transformar-lo en dos establiments diferents: “Per una part un hostel per a motxillers que tindrà fins a 16 llits masculins i 18 femenins, i un hotel annex de 14 habitacions”; tot això per un total de 140.000 euros, als quals caldrà afegir mig milió més en obres d’adequació.
Al de Lleó l’han acompanyat aquest mes dos hotels més, un a la ciutat de Burgos, de 56 habitacions, amb restaurant, bar i discoteca i que ha adquirit per una mica més de 1,8 milions d’euros. I un hotel-boutique a Val de San Vicente (Cantàbria), de 15 habitacions i 950.000 euros. A més de l’explotació per deu anys d’un agroturisme a Girona.
Dificultats administratives
Forteza admet que també ‘se’n va’ fora de Mallorca per motius de lentitud administrativa: “Els terminis dels departaments d’urbanisme de molts municipis de l’illa són exasperants. Fins que això no millori, és molt complicat que continuem invertint a Mallorca com fins ara”, i recorda que l’hotel que ara My Rooms té en construcció a Manacor “havia de costar amb la reforma 2,5 milions d’euros; però hem hagut d’esperar més de dos anys i encara així hem hagut de començar per silenci administratiu, amb la qual cosa ara seran 3”.
El Casal de Manacor serà el primer hotel com a tal que tingui la ciutat, perquè tot i que el mític Can Guixa estigui grafiat com a tal és una casa d’hostes de 31 places. “Estem canviant més de 300 bigues entre la primera i la segona planta, transformant espais però no canviant-los en la seva estructura bàsica, ja que volem mantenir el senyoriu que tenia tant la casa com la fàbrica”. Està previst que l’hotel del carrer Francesc Gomila pugui obrir les seves portes abans de l’estiu de 2026.
‘Coliving’
Forteza recorda també que estan a punt de tancar una altra casa mallorquina a Manacor per convertir-la en un ‘coliving’, és a dir, una vivenda unifamiliar entre mitgeres amb lloguer d’habitacions. “Llogues una habitació com si fos casa teva, completada amb zones comunes com piscina, menjador, una sala d’estar o cuina, que comparteixes amb altres persones que també tenen habitacions llogades”. Un concepte que ja aplica actualment tant a Artà com a Petra.
“Un ‘coliving’ no és un hotel. Ens adaptem a la llei per no tenir problemes. En el cas de Manacor, és cert que el lloguer serà una mica més alt que un de normal, però aquí s’inclou wifi, piscina, gimnàs, màquines per poder entrenar o una bona cuina. No serà elitista, sinó per a gent normal… però tampoc renunciem al fet que estigui molt bé, en una casa elegant, bonica i totalment reformada”.
“Intent explicar que generalment els inquilins són persones que cobreixen llocs de feina: professors, funcionaris dels jutjats, infermeres, una enginyera o un mestre d’escola que no tenen on anar durant el curs o la temporada que resideixen en un lloc. A Eivissa, per exemple, no troben casa. Crec que les administracions no ho han de veure com una cosa perjudicial sinó al contrari”.