Kyle Heise (Walnut Creek, Califòrnia, 1990) va arribar a l’illa des de San Francisco fa un poc més de 10 anys, al 2014. I des d’aleshores no ha pogut estar sense tornar periòdicament a Manacor, on aleshores hi va quedar a viure dos anys i ara ha passat el darrer mes disfrutant de les tradicions i la cuina, d’amics i del català de Mallorca “fonamental si vols conèixer gent i integrar-te de veres a la societat local”.
La història de Heise comença amb uns quants dubtes i vàries certeses. Entre les coses clares hi havia que volia viajar, veure món un cop acabada la universitat i fer feina durant una temporada llarga a un lloc culturalment ric. “Per això de tot d’una vaig acabar al Brasil. Record que era l’estiu de 2014 perquè vaig viure el Mundial de futbol. Allà hi feia de traductor mentre rumiava l’idea d’Europa i de les possibilitats d’obtenir una beca per ser auxiliar de conversa en algun lloc amb llengua pròpia, com ara Catalunya o el País Basc”. I aquí els dubtes: “Però quan vaig investigar i saber que allá només volien professors anglesos i irlandesos i no nordamericans, vaig completar la recerca…”
“Al mateix temps coneixia que hi havia altres zones d’Espanya on no es parlava solament castellà… Galícia podia ser una bona opció per aprendre també el portugués que tenia a mitges del Brasil”. La sorpresa és que no fou ni la primera ni la segona opció, sinó la tercera la que dugué en Kyle fins a la capital del Llevant. “Me donaren a l’escola de Sant Llorenç!. Ja de tot d’una ho vaig veure com una oportunitat. Viuria a Manacor i d’allà al col·legi”. Després d’un mes amb una família d’acollida, però, va conèixer “de casualitat al Mercadona” un altre americà, en Ted Purdom, com ell de San Francisco i que, amb el temps, ha acabat tenint família i muntant una acadèmia d’anglès a Manacor. Junts sen van anar a viure amb un altre company a foravila, en nou procés tan immersiu com enriquidor.
Sant Antoni a Manacor
Ara ha tornat amb la seva promesa Kelsey “perquè volia que vegès com és i com es viu Sant Antoni a Manacor. Perque és la festa on més es pot veure l’autenticitat del poble. Sant Antoni és súperxulo per mostrar i per viure. M’agraden els foguerons i la sobrasada; poca cosa més a dir”, explica en un català manacorí que sorprèn per la seva fluïdesa, sense perdre el toc anglo.
Una ‘gira’ prenupcial que els ha duit des de l’Àsia fins a Europa, “passant per aquí a veure els amics i a treballar una mica a distància”, explica Heise, assessor fiscal i que diu que a les noces també convidaran a gent de Manacor. “El municipi té aquell toc californià que també mágrada molt; te’n vas al camp i són dues zones molt semblants, les muntanyes, el mateix sol… i ara a més ja teniu un McDonalds!” diu somrient.
“Però el que més m’agrada és la diversitat cultural de l’illa i de Manacor en particular, la forma de viure lenta… al principi no acabava d’entendre perquè tot tancava de 13 a 17h, però he vist que forma part del conjunt… és una sesta económica, però a canvi és bo per a la vida”. “Sempre he pensat que amb les relacions i la manera de viure de Manacor se’n podría fer una bona serie de Netflix; ho dic seriosament!, la manera de ser i de divertir-se… es diría La vida caimán”, comenta divertit.
“He llegit que l’ús de l’idioma está retrocedint a Mallorca… no ho acab d’entendre, perquè per a mi és molt útil si vols conèixer la seva gent, si t’hi vols integrar de veres. T’has d’equivocar per aprendre, però això passa en totes les facetes de la vida. Només que ho intentis ja t’accepten al seu grup i això és fantàstic… a més ara quan jug a bàsquet a San Francisco puc insultar l’àrbitre en mallorquí i no m’entenen”, diu mig de bromes. Kyle considera el català com “un idioma divertit d’aprendre i de parlar, és poden fer gloses talment un raper. Totes aquestes coses s’han d’aprofitar perquè ens juguen a favor”.