Un tast? ‘El Sommelier’ al Teatre de Manacor

Revista 07500

| Revista 07500

Tucídides deia que els pobles mediterranis varen començar a sortir de la barbàrie quan varen aprendre a cultivar l’olivera i la vinya.

I no només a la Mediterrània, sinó que per a molts altres pobles la vinya ha estat el pòrtic de la civilització i, en bona mesura, de la seva raó històrica. Arrelada des dels temps més remots en l’esdevenir humà, la vinya ha representat millor que cap altra planta els conceptes de mort i renaixement en un retorn etern, fecund i turmentat per la ingratitud del temps o del terreny. El moment en què esclaten els primers rovells del sarment, aquest esquelet llenyós que conserva durant l’hivern el secret de la seva vida amagada, ens anuncia el renaixement de la fertilitat i la vida.

La Vitis vinifera, trobada a Transcaucàsia, al sud del Mar Negre, fa més de 7000 anys, ha demostrat ser una planta rodamón i aventurera. S’ha desenvolupat amb facilitat en climes i indrets diferents, embellint el paisatge de tots els camps de la terra.

El vi ha tengut grans defensors al llarg de la història. Martí Luter al segle xv ja deia “Qui no estima el vi, les dones i les cançons, continua sent un estúpid tota la seva vida”. Abans ho havia fet Almotamid, “Cal beure en despuntar l’aurora; això és un dogma i el que no ho cregui és un pagà”

Shakespeare, en el seu cèlebre elogi del vi de xerès, afirmava que un dels efectes del xerès era assecar els humors estúpids i espessos que envolten el cervell, convertint-lo en un esperit agut, ràpid i ocorrent. El vi, escrivia Baudelaire, sa sembla a l’home “Mai se sap fins a quin punt se’l pot apreciar o menysprear, estimar o odiar; ni quants actes sublims o crims monstruosos és capaç de realitzar. No siguem, doncs, més cruels amb ell que amb nosaltres mateixos i tractem-lo com un igual”

Quan Aristòfanes a “Els Cavallers” va retreure a Cratí la seva afició al vi, aquest es va defensar afirmant en la seva peça teatral “La botella” que “cap bevedor d’aigua pot fer res intel·ligent”. Això passava a la Grècia clàssica i, de llavors ençà, la creença de Cratí (484 a. C.- 421) que el vi aviva l’enginy i estimula la inspiració apareix citada i defensada per molts autors i poetes, justificant així la devoció que tots varen professar per a Dionís. Així apareix al llibre IV de l’Odissea d’Homer, al qual Horaci va anomenar en una de les seves Epístoles (19, 5) “vinosus Homerus” per les seves lloances del vi.

Lord Byron ens advertia “Tenguem vi, dones, riure i alegria, que ja vendran el sifó i les homilies”, reflexió molt apropiada per a temps que s’aproximen. No s’oblida del vi, que ocupa un lloc preeminent en les converses gastronòmiques dels cavallers, i, recordant Cratí, incideix en el convenciment que el vi excita la imaginació poètica i és com el cavall del Parnàs que puja els poetes a les estrelles.

Dir que un vi és negre o blanc i que és bo o no tant, és dir poc sobre una cosa que ens parla del camp i la natura, del paisatge, de la geografia, el sòl i el clima, de la història de la humanitat, i la literatura, de les tradicions culturals, dels contactes i els transvasaments de civilitzacions, i això sense aprofundir en les qualitats del vi que tastam.

Aquesta expressió sublim de la natura que és el vi ha fascinat l’home des de fa segles pel color, per l’aroma en obrir la botella, pels sabors i per la capacitat d’evolucionar al llarg del temps i qui ens pot guiar en aquest món és el sommelier, que ens sap aconsellar el vi més adequat per a cada plat i per a cada moment. Pels qui desconeixen el significat d’aquest terme, assenyalaré que a diferència d’un enòleg la seva funció és la d’analitzar els vins des de la perspectiva del consumidor, d’una manera objectiva, sense cap lligam amb el productor.

Per ser un bon sommelier cal tenir clars alguns conceptes : coneixements sobre viticultura i sobre processos d’elaboració de vins, metodologia de l’anàlisi sensorial, característiques del vi utilitzant els cinc sentits, la detecció de defectes que un consumidor comú no percebria com poden ser problemes en la vinificació, envasament o emmagatzematge del vi, i que poden incloure aromes desagradables, desequilibris en els sabors o textures inusuals. Predir com evolucionarà amb el temps, si és adequat per a l’envelliment i com es compara amb altres vins de la mateixa categoria. Coneixements d’identificació de les denominacions d’origen. Conèixer el concepte de maridatge: així l’especialista és capaç d’assessorar correctament per a cada oferta gastronòmica. Mitjançant aquests processos el tastador professional identifica les qualitats del vi i es forma una idea de l’equilibri general.

Del 31 de gener al 9 de febrer al Teatre de Manacor es representarà “El sommelier” de Toni Orensanz i Fermí Fernández. L’interpreta Julià Duran Vicens i dirigeix Sebastià Adrover.

Un tast molt especial, on descobrirem que dins un vi hi podem trobar “les aromes del plugim d’un horabaixa de primavera, el sol roent d’un agost impossible, la suor sòlida d’un pagès cansat o la família de margalides que va créixer en als peus d’un cep”, un recorregut per la vida, les passions i les obsessions que han convertit Hilari Arbona en el millor sommelier de tots els temps.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat