Com ja sabreu no som un cusset de raça, però el que sí sé perfectament és on he de ficar el nas si vull conèixer què s’hi amaga pels carrers assolellats de Manacor. Tenc els meus contactes, els meus cap de cantons de referència i les meves pixerades a ensumar. Diguem que tampoc és cap mèrit, sinó un instint de ca de barri que sempre me fa estar alerta. Ara vos en contaré dues d’aquestes notícies setmanals.

El bar de Cas Fraus, situat en plena barriada de Sa Torre i regentat per Domingo Roseta, tanca dia 28 d’aquest mateix mes. Establiment mític de les dames i els escacs durant les dècades dels vuitanta i noranta (organitzava tornejos on les copes eren tan grosses com les dels campions del món de motos). Era el que es diu un bar d’homos vells. Al cap de cantó, el bar Arrom, encara era més tradicional. Imaginau-vos el panorama.

Però els anys passaren i la clientela va començar a canviar, va canviar de mans i els renous i les bregues van arribar a ser més protagonistes que els seus beures. La terrassa tampoc va funcionar i els veïnats van acabar per cridar en moltes ocasions la Policia. Men record que essent jo un quissó d’ué, qualque vegada vaig perdre el so de matinada per les llums blaves dels agents de l’ordre. Idò això tanca i es posa a la venda. N’hi ha que m’han dit que ja està inclús venut, però quan m’ho contaven me feien mal els peus i ho vaig deixar córrer.

Nadal i Netflix

L’endemà de tot plegat, les meves orelletes mallorquines van sintonitzar una conversa amb accent americà. No les me donaré ara de culte ni prop fer-hi. Però el meu ritme bàsic es va veure fins i tot molestat per aquell jove que parlava un idioma ràpid de paraules estranyes. Li demanava coses a un home alt de barba i terrat espaiós. “On puc trobar imatges? Men vaig dissabte i ho de tenir ben fermat” xiuxiuejava com si fos dins una pel·lícula amb pretencions. És clar, no me va quedar més remei que fer-lis quatre moixoneries perquè me fessin cas. Ara pel llom, ara dos tocs al cul. Si vas amb bones, tot va més llatí.

Resulta que Netflix (no vos he d’explicar què és) fa dues vegades que envia gent, directament dels Estats Units a Manacor, per parlar amb la família Nadal, amics i coneguts, i així poder enllestir com més prest millor, una serie sobre l’extennista més grandiós, ara que s’acaba de retirar. Estatua al Palau no en tendrà, però serie-documental sí. Les imatges per les que l’home 1 interrogava l’home 2, són les dels programes esportius que el seu dia va emetre Televisió de Manacor, quan en Rafa era petit.

La serie, que en principi tendrà quatre capítols i que s’estrenaria entre finals d’enguany i principis de 2026, lloarà la figura de Nadal centrant-se en el retorn després de les darreres lesions i fent flashbacks en un entorn familiar, a l’estil que Netflix ja va fer amb el jugador del Reial Madrid, Sergio Ramos. Dins la producció, que serà dirigida per Zach Heinzerling, també vaig entendre que hi està ficada Skydance Sports. “Ha de ser material que el món no hagi vist mai abans”, remarcava l’home 1.