Hi ha coses que són previsibles i d’altres que, sense fer-ne comptes, canvien de direcció. Els dissabtes de Sant Antoni a Manacor tenen certeses que es van repetint els darrers anys i que un, quan li toca escriure una crònica, ja té assumides. La primera és que amb el govern municipal de Més-Esquerra (si no hi ha ple) el retrat del rei d’Espanya Felip VI desapareixerà de la paret principal de la sala, darrera la cadira del batle i allà on cada any s’hi asseu el Dimoni Gros.
L’altre és que durant el capvespre la colla de Dimonis del Patronat de Sant Antoni s’aturaran a ballar a Can Lliro. De fet tant els clients del bar com la família l’esperava amb ànsia. En Guillem ja duia el seu protocolari vestit de Dimoni Gros posat i algun que d’altre ball marcat. Però amb això que, sigui pel temps o pe l’excés de gent, la colla va anar fent tard per damunt l’horari marcat inicialment per ser a cada lloc. Fins al punt que van ser les 19h i ja havien de pujar al carro per iniciar la Colcada. Així que s’hagueren de ‘menjar’ balls que es donaven per fets. Això va provocar escenes de tristor i algun plor que l’amo, ja veterà, va saber calmar de manera elegant.