Milers de persones gaudeixen del ball apoteòsic de la colla de dimonis del Patronat de Sant Antoni davant la Sala, tot i els minuts de pluja. Un ritual que ha fet que enguany molts de joves guardessin lloc ja des de sis hores abans
Potser sigui el sentiment o l’energia que dóna pertànyer a un grup i compartir una mateixa tonada, un mateix ritual. Si no és així, resulta mala d’explicar el creixement exponencial que la festa de Sant Antoni ha tengut durant els darrers anys entre els joves manacorins, cada cop més enganxats als punts àlgids de la jornada gran. Avui, passades les 14h, no ha estat una excepció i des de la sortida de la colla de Dimonis de Cas Baciner, al barri del Barracar, milers de persones han seguit el recorregut que porta de la casa a la plaça del Convent, on unes 5.000 persones (físicament no n’hi caben més) esperaven (entre minuts de pluja que han fet passar una mica de pena) l’arribada i els balls de rigor abans de pujar a la sala de plens de l’antic ajuntament manacorí.
Una explosió de bots, herbes i dessuadores negres que ha guarit sense masses problemes la colla del Patronat de Sant Antoni, i han deixat que els músics composessin una rotlada de veure, on el Dimoni Gros ha pogut temptar, ballant i per enèssima vegada, el sant del porquet. Feines fetes i renou iniciat. Per amunt hi falta gent.
Ja a la Sala (avui sense la fotografia del rei Felip VI), el Dimoni ha cobrat el paper que li pertoca, el de dominador del poble per un dia, i s’ha assegut a la cadira del batle, Miquel Oliver, que entre rialles ha deixat fer i desfer els dimonions, que s’han enfilat per on han volgut i han guaitat de forma temerària per les finestres mentre els devots, mig estassiats, aplaudien i cantaven en un rebombori gegantí. Gloses feridores a part, els polítics s’han intentat portar i s’han somrigut mentre la colla ballava una vegada i una altra enmig d’un espai ressonador. Per acabar, sortida del Dimoni Gros al balcó municipal amb la vara ben estirada, coronació, festa i refrigeri.
L’espera
Ja de bon matí el sol ha guanyat els nervis previs al dissabte de Sant Antoni i tot ha començat a florir. Començant per la Sala on des d’una mica passades les 8h, desenes de joves ja havien comparegut a la plaça del Covent per guardar lloc des d’on poder veure el ball dels Dimonis a primera línia. Sis hores d’espera que segur que han tengut recompensa. Entre berenars i grups d’amics en bicicleta, la ciutat s’ha acabat de deixondir i s’han iniciat les feines als foguerons; col·locant la llenya, grapant les gloses iròniques de cada any i muntant, poc a poc però sense badar, les primeres figures que ja endiumengen els carrers i que prendran, com és habitual, a partir de les 20h.
Na Tonina, la somera més popular de Manacor i Portocristo, ha començat a voltar pel Bar Mallorquí, on enguany han muntat el seu propi hipòdrom en miniatura. A la plaça de Na Camel·la, davant Sa Xispa, una espectacular recreació de la capella de Sant Antoni, tan fidedigna que sap greu que s’hagi de convertir en cendres. Al mercat un cap gegant de dimonió petit guaita i contempla la gent passar. La pròxima cita serà a les 19,30h a la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, on ja sense els dimonis, prop de 1.500 persones podran entrar a les Completes.