A principis de l’any 1980 Manacor era una ciutat xalocosa, gris i humida. Ara la nostàlgia ens fa distorsionar moltes de les imatges d’aquell nucli urbà sense rondes (la del ferrocarril era plena de fang i brutor) ni hospital… ni bombers. I és que ara fa 45 anys, el mètode que s’emprava en cas d’incendi era un camió-cisterna (que habitualment conduïa un policia municipal). Per molt familiar que fos l’imatge, també era tan inacceptable com insuficient per a focs de mitjanes o grans dimensions. O per aquells incendis forestals que sempre sorprenien en arribar l’estiu.
Fou en Consell de Mallorca i l’ICONA (amb la pressió inestimable dels ajuntaments de municipis veïns) qui va decidir obrir el primer parc de bombers de Manacor. Un serveis d’extinció d’incendis (que així es va anomenar) que es va situar al sòtan de l’edifici principal del Parc Municipal, a l’espera de la construcció posterior d’un parc amb cara i ulls al polígon industrial.
La primera plantilla va estar formada per cinc bombers (onze els dos mesos d’estiu), cinc camions i dos jeeps, a més del material necessari. El delegat municipal encarregat de gestionar que tot funcionés administrativament bé fou Joan Pocoví. En aquells primers mesos des de l’Ajuntament es posava enfasi en que el servei estava actiu les 24 hores, amb dos homes pel torn de nit.
No professionals
Si bé el servei estava reglat, els primers cinc bombers manacorins encara van haver de fer cursets a Palma de maneig del material durant els primers mesos de servei. Després ells eren els encarregats de formar els qui s’anessin incorporant. Així idò, no tot eren flors i violes. La plantilla no era fixe (els renovaven cada tres mesos) ni estava ben pagada. “Per ingressar als Cos de Bombers ens obliguen a anar a fer el curs corresponent a Madrid”, deien.
Quant de temps estaven per arribar a un incendi un cop els avisaven?: “Una mitjana de cinc minuts. No estam per altra cosa, la nostra obligació és estar a punt” i que Manacor, a la dècada dels 80 no tenia ni el trànsit ni la població que avui en dia té.