El darrer Assaig dels Goigs a la plaça de la Concòrdia va encendre més coses a part dels tions del fogueró. I és que l’entrada inesperada d’un control d’aforament per evitar estretors i la massificació de l’espai, va provocar que moltes famílies quedessin sense poder accedir a l’espai acotat per la Policia Nacional i, per tant, sense poder torrar com ho feien cada any.
Les conseqüències de la mesura, ben necessària vists els problemes de les darreres edicions, es van fer notar entre les persones que quedaren fora, algunes d’elles fins i tot residents. D’altres, que acabaven la feina a les 21h, ja no van tenir temps d’entrar. “He fet feina fins ara… és la primera vegada que me quedaré sense torrar, no ho puc entendre”, deia una dona indignada davant la negativa de varis agents, que a les 21,30h ja no consentien més entrades. “Faran el mateix davant la Sala o allà hi haurà barra lliure?” criticava una parella de devora.
En tot cas, el control i límit d’aforament, dissenyat per la Policia Nacional i Local per garantir la seguretat, i més tenint en compte el foc, va tenir moltes coses positives. Entre d’altres la possibilitat d’estar amples, sense haver de pegar colzades per poder passar, o no tenir la sensació de perill si hi hagués qualque denou.
Reflexions municipals
Per la seva banda l’Ajuntament va justificar la mesura pel protocol necessari “per replantejar l’acte sense haver de passar pena”, diu el regidor de Policia, Mateu Marcé. Un altre regidor de l’equip de govern, Sebastià Llodrà, explica que “És evident que el que era un acte d’un centenar de persones l’any 1998 s’ha convertit en un dels moments més massificats. La Policia Nacional va preveure que a la Concòrdia hi podia haver molta massificació i va decidir posar un dispositiu de control d’accés i limitació d’aforament”.
Llodrà, que també ha publicat les reflexions a les xarxes socials, recorda que “És cert que hi ha gent que no ha pogut accedir, però en aquests casos ha de primar la seguretat i són els cossos de Policia que en saben d’això. Passa igual que amb les alertes per pluja: val més la que guarda que la que cura, i és preferible que la notícia sigui que no tothom ha pogut entrar, enlloc de que ha passat una desgràcia i no s’havia previst. Segurament s’haurà de posar damunt la taula si s’ha de replantejar el format d’aquest i d’altres esdeveniment o si han de continuar com ara però amb mesures”.