El Molí d’en Cota s’ha tornat a vestir de màgia santantoniera. Una passió que, lluny de decaure, fa que cada any que passa, l’epicentre de les ximbombades manacorines es quedi petit. Tant és així que aquest divendres ha estat el primer any amb restricció d’aforament, fet que no ha impedit, però, que la plaça de la Concòrdia lluís, amb una multitud cantant al voltant del fogueró central en una nit per al record.

La massificació i la popularitat juvenil d’una festa identitària és el que té. Poques coses poden aturar un sentiment en creixement exponencial. Només la seguretat i el protocol han obligat l’Ajuntament a exercir un control sobre la capacitat de l’espai, d’aproximadament 670 metres quadrats, limitat a dues persones per metre quadrat. Però ni així. Quan la xaranga formada per membres de la Banda de Música ha sortit de la cotxera del Patronat, el renou ha estat gegantí i la massa s’ha concentrat en l’acció sense aturar-se d’animar i cantar.

I és que l’Assaig dels Goigs és més que una prova general del cant de Completes del 16 de gener, és una assimilació que el ritual ha començat i ho ha fet de veres, amb papers a l’aire (els repartits amb la lletra) i la pèrdua de la vergonya en favor de la catarsi col·lectiva dels vilans de Manacor. Un mar de dessuadores negres i capells distintius.

Eres a la plaça de la Concòrdia? Mira si te trobes!