Mor als 88 anys l’únic batle del PSOE que ha tengut el municipi. Un home de consens entre les etapes conservadores dels anys 80

Aquest dimarts 7 de gener ha mort el que fou batle de Manacor durant dues etapes dels anys 80, Jaume Llull Bibiloni, a l’edat de 88 anys. Nat al 1936, fou una figura clau en la història política del municipi. 

Llull fou batle de Manacor entre 1981 i 1983 per la Candidatura Democràtica Independent, en govern de coalició amb OIM i UCD. Després d’uns anys com a diputat pel PSIB -PSOE al Parlament de les Illes Balears, el 1987 tornà a fer-se amb la batlia pel PSIB-PSOE fins l’any 1991. El mandat següent, exercí de regidor a l’oposició i el 1995 abandonà la política activa després de 16 anys. Llull, qui fou el primer i únic batle socialista de Manacor, va dedicar gran part de la seva vida al servei públic, exercint amb dedicació i compromís com a regidor, batle i diputat. 

Plens a Portocristo

Fou el primer batle que va promoure la itinerància dels plens municipals entre Manacor i Portocristo, on les demandes d’independència començaven a covar. Una decisió que ja estava presa però que es va trobar, a finals dels anys 80, amb la negativa del secretari local, que va considerar que per llei les sessions plenàries no podien fer-se a altre lloc físic que no fos la pròpia Sala.

“En Jaume serà recordat per la seva dedicació, el seu compromís i la seva contribució al progrés i al benestar del nostre municipi”, han dit des de l’Agrupació Socialista de Manacor.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha expressat el més sentit condol i ha destacat que “la seva capacitat per promoure el diàleg i l’entesa entre diferents sensibilitats polítiques varen marcar una etapa significativa en la nostra història recent, deixant una petjada inesborrable a Manacor”. En honor a la seva memòria, l’Ajuntament de Manacor ha declarat dos dies de dol oficial, durant els quals les banderes dels edificis municipals onejaran a mig pal, fins a dijous.

Llull, que va deixar de ser batle el 1991, fou el darrer i únic socialista que s’ha assegut a la principal cadira municipal en democràcia. “Crec que a Manacor es castiga a tots aquells qui despunten, que rompen files. És com si una llosa caigués damunt ells”, deia mentre criticava l’excessiva professionalització de la política durant els darrers anys: “En el moment que mires abaix i no et veus els peus és perquè has perdut la perspectiva. La proximitat ha desaparegut”.