Per què agraden tant els musicals?
La lleugeresa, real o suposada, dels musicals no és l’únic element de la resposta. Els científics han analitzat els biaixos cognitius que ens fan estimar aquest gènere únic.

A la dècada de 1990 les imatges cerebrals varen permetre estudiar l’efecte que la música pot tenir en el nostre estat d’ànim i la creació d’emocions. L’anàlisi de com lletres de cançons o temes musicals estimula diverses regions del cervell és diferent a com ho fa un text no musical.

Els actes cantats permeten a l’acció avançar o presentar la psicologia dels personatges, la repetició de temes musicals juga un paper important en l’adhesió a la història i als protagonistes.

Cada tema està associat a un personatge clarament identificat, el cervell reconeix la melodia musical i es pot concentrar en el que vindrà després. En definitiva, el cervell es deixa cantar, i els musicals més populars són els que conviden la ment a participar de l’acció a través de l’anticipació.

En un musical la tristesa o l’emoció, sens dubte, ve provocada per la música, però també per la situació descrita i exposada. La història també té un paper important, perquè un musical és sobretot una obra de teatre. Si podem tocar les cordes musicals del major nombre de persones, també hem d’oferir un llibret i unes lletres de les cançons, que són els altres dos elements de l’emoció.

Estrenada l’any 2005 i després d’haver venut milions d’entrades arreu del món la pel·lícula d’animació de culte Madagascar explica la història d’Alex, un lleó, i els seus mítics companys, que fugen d’un zoo de Nova York per arribar a Madagascar. El musical ens ha fet redescobrir la història amb l’ajuda de coreografies i disfresses acolorides, i tot amb música!

Madagascar i la seva famosa música “I Like to Move it” és apte tant per adults com per a nins i s’ha pogut veure a l’Auditori de Manacor aquestes festes de Nadal.

Per als més despistats, aclarim que la pel·lícula explicava les aventures d’un grup d’animals amics: Alex el lleó, Marty la zebra, Melman la girafa i Glòria la hipopòtam, que són les grans estrelles del zoològic de Nova York. Per diversos motius els quatre amics acaben arribant a Madagascar i descobreixen que la vida no és tan senzilla com sembla.
Com a la pel·lícula original, la història de Nova York Madagascar és una faula en defensa de l’amistat i dels valors que ens uneixen en comunitat.

Sunyer, el director ha fet una feina encomiable. A l’escenari pugen una nodrida representació d’actors, veus, músics, una Free Soul Dance Center amb força que, ajudats per tota la resta de col·laboradors de l’espectacle, configuren un futur prometedor per als musicals a Manacor i a Mallorca.

Permeteu-me dir-vos qui subscriu va ser a l’espectacle al costat de una neboda d’10 anys i va poder experimentar de primera mà la fascinació i l’entusiasme que li proporcionava cada número musical.

“Sempre pens en música i la música omple els meus somnis de dia. Puc veure la meva vida en termes de música i en trec gran part de la meva alegria.” Albert Einstein, 1879-1955.