L’any 1939, acabada la guerra civil espanyola i amb un poble colpejat per les penúries, els veïnats de Son Macià decidiren mobilitzar-se per construir, devora la plaça de l’església, un immoble i un pati on les monges de Sant Vicenç de Paül poguessin donar classes de preescolar a les petites macianeres i macianers, al mateix temps que servís de convent d’oració i de centre de primeres cures i atenció. A les obres de la casa, com va passar després amb les de la carretera que va del llogaret a Cales de Mallorca (promogudes pel capellà Pere Fons), hi va participar mig poble, mogut per la necessitat i la voluntat de servei, sense comptar massa amb una administració manacorina massa allunyada física (6,5 quilòmetres que encara semblen un món) i mentalment.

Un cop acabades les feines, el convent i els solars de devora foren entregats a les monges de la Caritat. A la pràctica sense clàusules de retorn “com les que sí hi ha per l’església”, recorda Cati Barceló (Son Macià, 1976) “que haurà de passar novament a mans de les famílies propietàries en el moment que deixi de tenir ús religiós”. Ella forma part de l’associació de veïnats i de la comissió per salvar Ca ses Monges de l’especulació urbanística.

Canvi d’era

“Arribaren a ser entre set i vuit monges, una d’elles macianera”, continua; “S’arribaren a encarregar de moltes coses a part de l’escoleta, que va funcionar fins els primers anys de la dècada dels 80. Per exemple del menjador, de fer cures, posar vacunes, visitar malalts o acompanyar les famílies amb morts”. Una feina social que, segons els veïnats, no pensaven mai que tengués un final. Però com ha passat en casos i pobles dels voltants, la manca d’un relleu generacional basat en la fe i l’obertura de centres de salut i escoles reglades, va fer que el convent quedés malmès, amb feines introspectives de contemplació i oració. Fins que, arribat el 2011, amb només tres monges, la congregació decidí tancar i abandonar Son Macià.

“No crec que volguessin marxar per pròpia voluntat, està clar, però no esperàvem el que passaria després”, diu Bel Maria Pascual (Son Macià, 1982) presidenta de l’associació de veïnats. El que va passar fou que l’any 2016 i per sorpresa, les monges possaren el convent macianer a la venda, donant per fet que la titularitat (tant dels immobles com dels sis solars que composen la totalitat) era seva sense cap altra discusió. El conjunt conventual, que està format per sis solars de 200 metres cadascun, va sortir a la venda per un total de 570.000 euros.

Dos anys després, el 2018, el departament d’Urbanisme de l’ajuntament de Manacor va paralitzar unes obres a ca ses Monges, per haver aixecat sense permís, un pis i haver realitzat una sèrie de reformes il·legals (només amb una llicència per arreglar la coberta), pel que va obrir un expedient d’infracció urbanística i va interposar una multa coercitiva de 600 euros mensuals si no complien, aturaven i demanaven les llicències pertinents. Cosa que finalment van fer.

Una reunió que no arriba

“El que demanam des de la junta és que Ca ses Monges retorni al poble d’una forma o una altra”, explica la vicepresidenta Carme Frau (Manacor, 1977); “Fa mesos que demanam una reunió amb la Caritat i enca no tenim cap resposta. El que necessitam és que l’ajuntament de Manacor o una administració pública arribi a un acord amb elles perquè l’edifici pugui ser del poble, amb una o una altra finalitat i amb el temps que sigui… però nostre”. De fet l’any 2022 el ple municipal i per unanimitat va aprovar el compromís públic perque el proper centre de dia del municipi s’habilités a Son Macià i fos a Ca ses Monges.

“El temps corr en contra de Son Macià. Hi ha moltes fórmules: la compra, una cessió, un lloguer per una serie d’anys… el que no pot ser és que ho compri una promotora per fer-ne 32 habitatges de 60 metres quadrats que són els que cabrien als sis solars en venda. Una promoció de pisos aquí, ben enmig del poble, desvirtuaria completament el caràcter que té Son Macià”, critica Barceló, que espera que les negociacions (ara mateix inexistents entre consistori i religioses) puguin desencallar-se aviat.

Protesta davant el convent i les alternatives

El passat dissabte 14 de desembre, unes 200 persones es concentraren a 10h a les portes de Ca ses Monges a fi de mostrar solidaritat i força col·lectiva, emfatitzant el seu compromís amb la defensa d’un espai que consideren crucial pel teixit social del poble. La comissió local va decidir mobilitzar-se per deixar un missatge clar: el convent no ha de ser objecte d’especulació immobiliària ni ha de convertir-se en el centre d’una nova urbanització de luxe. “Aquestes terres van ser cedides pel poble a les monges per un bé major, i han de ser conservades per a un ús igualment beneficiós per a la comunitat”.

Per altra banda el batle de Manacor, Miquel Oliver, ha reconegut les dificultats urbanístiques que impedeixen que l’edifici passi a ser propietat de l’Ajuntament. En concret, dels sis solars existents, només un conté l’edifici. El preu del terreny, a més, ha augmentat considerablement degut a canvis en la legislació, el que complica encara més un possible acord de compravenda. Ara el consistori cerca alternatives legals, movent fils per aconseguir alguna figura de protecció per a l’edifici a través del Consell de Mallorca.

Modificar el pla urbanístic és una opció, però requereix una tramitació llarga i complexa, que podria estendre’s fins a dos anys. Segons Oliver, cal intensificar la ‘pressió’ sobre les germanes de la Caritat perquè considerin l’impacte que tendria la venda del convent en el futur de Son Macià.