Com estau? Com duis les festes nadalenques? Esper que compenseu els sopars i dinars d’empresa amb dejunis de vint minuts i qualque correguda furtiva per llevar un poc de pes i arribar en bona forma a Sant Antoni. Si vos demanau com viu un ca de carrer aquests dies, vos diré que hi sol haver més conflictes que els habituals. Les celebracions fan que les sobres delicatessen siguin més habituals i les lluites de bandes s’hagin de resoldres, molts cops, a la força. És el que me va passar l’altre dia de pagès amb en Capitán, el canet del gran Jaume Pericàs, agut ell fins que la fam o les goles el fan posar nerviós. Mos vam barallar per una capsa de galletes d’aquelles de sostre, que qualcú havia tirat prop del carrer d’Artà. Estava sense estrenar, caducada de l’agost. L’haguérem de repartir. Aquí és quan te’n dones compte que la negociació és, gairebé sempre, millor que el conflicte.

Però anem al tema, que acabaré contant-vos més la vida personal que la social, i no me paguen per això. Com que puc passar perfectament per un cusset senyor, divendres me vaig jeure una estoneta al sol de sa Bassa, davall una taula distreta d’aquelles que a les 11h ja queden lliure per moments. Tampoc vos transcriuré la conversa, però ja hi ha un grup de socis de s’Agrícola que es mouen per aconseguir dues coses: que a les properes eleccions a l’associació (que seran pel febrer encara que no s’hagin convocat encara) hi hagi més d’una candidatura (l’única que està clara en aquests moments és la de l’actual president, Llorenç Femenias) i que almanco una d’elles sigui encapçalada per una dona. Els mateixos protagonistes ja han temptejat diverses opcions, entre elles la de Maria Magdalena Gelabert, de moment sense èxit. Es cerca un nom conegut, amb possibilitats reals de convertir-se amb la primer dona en presidir la institució en 125 anys d’història.

Sa Fonda tanca i es traspassa

La finada d’un any sol comportar canvis. Personals, socials o de negocis. Les meves orelles, sempre en connexió, van sentir rumors que, poc a poc, he pogut anar corroborant amb altres fonts domèstiques. Sa Fonda, el bar restaurant que fa vint anys que competeix amb el Mingo pels dominis de la plaça des Mercat, roda clau. Dia 31 de desembre serà el seu darrer dia. El seu propietari, Toni Cerdà, s’han cansat de burocràcies i de feinada administrativa per mantenir el ritme i el traspassa. De fet, sembla que ben prest ja hi haurà uns nous administradors d’origen xinès al capdavant d’un restaurant que, amb el Mingo més petit i fora de joc els diumenges, pareix més de feiner que mai.

Un altre que cau

Un altre negoci que ja ha dit adéu aquests dies és la clàssica tenda d’electrodomèstics de Can Banya, a l’altra banda de la plaça Ebenista de Manacor. La històrica tenda dels germans Santandreu duu quasi dues setmanes amb les barreres baixades, quasi sense gènero i amb fol a la porta que explica que, a partir d’ara, serà la pròpia franquícia (Expert) la que es farà càrrec del negoci. Maria Antònia i Joan Santandreu agreeixen la confiança que el poble ha dipositat en ells durant les darreres dècades.