Deixau que me presenti. El meu nom és Toni, Toni Cusset. Vaig nèixer devora l’asserradora que hi ha al camí de Son Moix, a només un quilòmetre de Manacor. Però d’allà, de la pols i les camades, no me’n record de gairebé res. Qualque veïnat de la zona m’ha intentat explicar com una dona en bicicleta me va arreplegar de dins un romaguer un dia d’agost, i me dugué dins un poal de figues cap a la ciutat, fins un corral sense vistes de Sa Torre. D’allò en fa sis anys… i fins ara. Surat i en forma, tresc sense aturall. De tant en tant pas a saludar.

Si me demau diré que som un pastor mallorquí fi; si me feis la pregunta dues vegades probablement hagi de confessar la veritat: vaig ser un quissó mesclat i som un ca adult que fa planta, però res més. Lo de Toni és nom artístic per fer-me l’interessant. Lo de Cusset és bo d’explicar: la cosa ve perquè sempre he tengut cara i posat de jove… encara que me passegi per tot allà on els carrers de Manacor me deixen i qualque vegada hagi hagut de mostrar barram per sortir de qualque situació mig complicada. El capell i el diari són només per a la foto. La meva feina requereix discreció per passar desapercebut.

Un ca a lloure ha de ser falaguer; mai dirieu de estic aperduat. Me sé moure ràpid, som pràctic i poc triat. Però també sé on es menja bé, on fer una becada i com fer el colló o semblar despistat si això suposa aconseguir pistes. Aquests de la 07500 ja me volien fitxar a l’estiu per un sac setmanal de pinso. Sempre m’han semblat bons elements… però què ho són de rates!. En qualsevol cas i passada la calor, els he dit sí, però que com a mínim un plat de carn i arròs al dia; i la resta a comissió. El beure va a compte meu, que jo conec bé com guanyar-me les sopes tot sol si vull.

En definitiva, que som aquí per explicar-vos les coses que es comenten pel poble, les que es diuen en veu baixa o a les que, si fos una persona (o un periodista, que és encara pitjor), no hi tendria accés. No tengueu por que no mossec en excés. I si qualque vegada ho he fet, només ha estat per fer notar la meva presència, sense malícia ni sense retrets. Xiulau si m’heu de menester. Mos veim prest.