Hem arribat a finals d’any. Així com hem evolucionat, hem tocat la punta de l’everest i hem estat víctimes d’una caiguda lliure indefugible, fins a submergir-nos en una mediocritat quotidiana, que ens impedeix veure les coses des d’una òptica diferent i que permeti canviar les nostres realitats.

Me n’he adonat, parlant amb mestres, de filòsofs grecs, de la Biblia , dels Upanishads i el Bagava-Gita, que aquest any que entra farà quasi 2400 anys del naixement d’Aristòtil. Conegut durant segles com “El filòsof” podria haver estat també anomenat “El científic”. Per errònies que fossin de vegades les respostes als propis interrogants la humanitat estarà sempre agraïda a Aristòtil per haver-los plantejat i per la seva actitud consistent a practicar les disciplines científiques per, després, extreure’n les implicacions filosòfiques.

Quan en el nostre temps la ciència reprèn els vells interrogants filosòfics sobre l’entorn natural i el paper de l’home, quan la física dóna per si mateixa el bot a la interrogació metafísica, cal dir que la filosofia és el camí .

Explicar l’ésser, l’existència, l’ànima. Aristòtil ens permet conèixer el món real, les entitats abstractes amb totes les seves manifestacions.
Des de la convicció aristotèlica el tret que singularitza la nostra espècie animal / humana es tradueix en el desig de conèixer , simbolitzar interiorizar, bones ensenyanças. I si avui podem afirmar que hi ha evolució, és perquè tenim clar què som una espècie que ens volem salvar i Aristòtil hi va contribuir de manera determinant.

I aquí et vull recordar estimat Alcibiades, deixeble de Sòcrates, que el nostre nadal no és més que una còpia imperfecta i material de la Idea de Nadal, de la qual totes les festes i assumptes nadalencs pariticipen. Una participació materialista, podria dir-se, d’aquell altre nadal pel qual podem anomenar “nadalenc” el torró, el pessebre, l’arbre o el Pare Noel… ”.

Aristòtil ens va ajudar a ser lògics, explicitant criteris que possibiliten distingir i classificar. Aristòtil ens ajuda a percebre la causa de l’emoció que provocan les tragèdies i en les seves reflexions eticopolítiques ens mou a entendre les tremendes conseqüències de l’absència de les condicions socials que garanteixin la dignitat material, humana i la bellesa.

Els paradisos existeixen i els duim clavats a l’anima, és aquesta bellesa que duim a dins en néixer. En Miquel Àngel Riera va escriure “La bellesa de l’home és que crea bellesa“.

A això s’hi afegeix una cosa encara més important: la llibertat, considerada per Aristòtil com a condició de la realització de l’ésser humà; la condició d’esclavitzar equivalia a estar repudiat de la humanitat. Afirmació que va tenir gran ressò a Marx, per a qui mostrar allò deshumanitzador de l’esclavitud era molt més mobilitzador que pensar, com l’estoic, que en les pròpies cadenes s’és rei.

Això passa per abolir les condicions socials que mutilen les potencialitats innates dels homes.

Com la filosofia que constitueix la ciència lliure anomenem lliure la persona que no està subordinada a una altra.

Una educació que no vulgui confondre’s amb la mera instrucció, només pot estar moguda per assolir un objectiu: en llibertat… pensar.
Enguany, per Nadal, deman que s’allunyi de l’esfera política i social a tots els que van en contra del pensament tal com ens va ensenyar Aristòtil.