Com que l’aturada a Manacor de la Temporada Gran de Teatre -de la qual procur fer ressenya- coincideix amb la concessió dels Premis Nobel, aprofitaré per parlar de premis.

És possible que no tothom sàpiga que cada any hi ha els Premis Anti Nobel també coneguts per Ig- Nobel, dedicats a destacar les investigacions científiques més extravagants de l’any. Tot i això, i encara que el seu objecte d’estudi pugui, a priori, fer riure i semblar poc útil, els premis són presentats per col·laboradors que inclouen autèntics Premis Nobel, en una cerimònia organitzada per la Universitat de Harvard. «Els premis pretenen celebrar allò inusual, honorar allò imaginatiu i estimular l’interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia».

Als guanyadors se’ls lliura, entre altres premis, un bitllet de 10 bilions de dòlars de Zimbabwe… gairebé sense valor. La majoria de la gent considera un “premi” com una cosa amb valor monetari.
Però no només els diners poden ser un premi. I de fet no és el premi més comú, ni el premi més bàsic. El premi més fonamental que es pot lliurar és l’atenció, sobretot si ha suposat un esforç per absurd que sigui. Parar atenció a algú és premiar-lo i tots entenem part d’això intuïtivament, per més que molts no ho haguem interioritzat.

Entre els darrers m’ha cridat l’atenció el premi d’Anatomia al treball “ Influència hemisfèrica als remolins capil•lars” concedit a un grup d’investigadors de l’Hospital Universitari de Montpeller, a França, i de la Clínica Universitat dels Andes, a Xile, pel seu estudi sobre la direcció de creixement del cabell segons l’origen hemisfèric de les persones: segons siguis de l’hemisferi Nord o del Sud ho fan en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari? Les observacions suggereixen que la formació de remolins són processos determinats per la genètica, però que es poden veure influenciats per factors ambientals com els efectes geogràfics. Un altre interessant, el de Biologia, a uns científics de la Universitat d’Amsterdam «per fer servir la cromatografia per separar cucs gats dels cucs sobris». També va ser premiat l’ estudi de com els porcs poden respirar pel cul. Un any un equip internacional va rebre el premi anti-Nobel per mesurar el grau de plaer que provoca gratar-se una picor, mentre de Medicina el donaren per l’intent de demostrar que la pizza pot protegir contra malalties i la mort, però només si és fabricada i consumida a Itàlia.
En el camp de la Psicologia a Fritz Strack, per descobrir que sostenir un llapis amb la boca ho fa a un somriure, cosa que ho fa a un més feliç… i per després descobrir que això no és cert.
Enguany no ha estat reconegut cap estudi espanyol, però el 2023 investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i de l’Institut d’Investigacions Marines se’n varen dur un IgNobel per un estudi que concloïa que la vida sexual de les anxoves agitava les aigües del Atlàntic com en una gran tempesta i el 2021 científics de la Universitat de València van ser distingits per estudiar els bacteris presents en xiclets rebutjats enganxats a terra.

A mi mai em premiaran perquè he après molt poques coses i cada dia tenc més clar que no sé res o estic farcit de dubtes. Ni tan sols a viure aprenc. Tampoc no ho paga acceptar preus molt alts per segons quins objectius, ja que qued molt lluny dels premiats. A hores d’ara he perdut un munt de coses pel camí: part d’ingenuïtat, de confiança, de fe… però també n’he guanyat d’altres: amistats, conèixer les meves limitacions, què és el que més mal em fa; he après que no puc controlar la vida, i és bo adonar- se’n, perquè hi ha una edat en què creus que la vida serà com tu decideixis que ha de ser i després ella et va ensenyant constantment fins que li dones la raó, en el sentit que quan creus que les coses et van molt bé sempre hi ha alguna cosa que et recol·loca en el teu lloc i et diu: mira, no, això no és així. Cada vegada tenc més difícil dir “jo pens, jo sé”. Ara mateix estic pensant: però no sé com escric això si no sé si ho pens o no, si tenc tants dubtes sobre el que dic? I bé, tal vegada em faria il·lusió un premi, inclús un anti Nobel. Per què no? Marc Abrahams, editor de la revista “Annals d’Investigacions Improbables”, va tancar l’última cerimònia amb aquestes paraules: “Si anit no has guanyat un IgNobel -i especialment si l’has guanyat- et desitj més sort l’any que ve”.