N’Anahi es una nina amb paràlisi cerebral que necesitava una cadira de rodes especial de manera urgent. És per això que vam promoure un repte esportiu de fer dos Ironman en dos dies per aconseguir els doblers necessaris.

La historia de vida de n’Anahi i la seva mare Shella, una auténtica ‘mare coratge’, está plena de sofriment, lluita, resiliència i superació per treure endavant, tota sola i sense gaire ajuda, una nina amb 98% de dependència. Na Shella, a fi de poder manejar la seva filla, va trobar en l’halterofilia la millor solució, tant, que ha arribat a convertint-se en campiona del món.

Un Ironman se tracta de nedar 3.800 metres, després fer 180 km més en bicicleta, per acabar corrent-ne 42.
Posats ja en contexte, disabte 2 de novembre ens vam posar en marxa per fer el primer i diumnge día 3, l’altre. Ho varem fer acompanyats de família i amics, que desinteresadament van voler aportar el seu granet d’arena per donar recolzament a n’Anahi i na Shella, que va correr 11 km per Manacor el primer dia empenyent una cadira de rodes de 60 kg (mes el pes de la seva filla); tota una demostració que no hi ha impossibles.

Diuen que “imposible es allò que no se intenta” i que “el difícil es fa i l’imposible s’intenta”. ¿Què en pensau vosaltres?
Jo pens que hem d’escoltar el nostre cor i no pensar si és posible o no, i això és el que em va motivar a promoure aquest repte solidari i intentar ajudar a aconseguir aquesta cadira per n’Anahi. Una cadira per millorar-li moltíssim la seva qualitat de vida.

S’ha de dir, per si no ho sabeu, que ja tenim la cadira de rodes!.Hem aconseguit els diners necesaris!. Es tracta d’una cadira de 9.500 euros, que ha estat possible gràcies a la immensa solidaritat de moltíssima gent, que s’ha implicat a nivell esportiu (no vaig estar tot sol ni un minut durant els dos Ironman), econòmic i emocional (volien si o si, que n’Anahi tengués sa seva cadira). Tal ha estat la magnitud d’aquesta implicació, que algun pacient meu que no te doblers per comprar les seves medicines, ha aportat monedes a la rudiola que tenia a la consulta.

Gent que sabent que just després dels Ironmans encara no teníem la cadira, Feren una altra aportació a la que ja havien fet abans. Per acabar d’arrodonir-ho, una persona em va demanar què faltava per aconseguir la cadira i va aportar, desinteresadament, els 2.000 euros restants.

Tota una demostració de bondat i solidaritat humana, que m’ha emocionat i que no oblidaré mai. Em demostra que no estic equivocat quan dic que tots junts podem fer un món millor. Així ho hem fet aconseguint aquesta cadira tan necessària per n’Anahi.

Moltíssimes gràcies a tots el que heu fet possible aquest ‘miracle’ i moltíssimes gràcies per estar al meu costat, al de na Shella i n’Anahi. Eternament agrait. Vos estim. “Sigues el canvi que vols veure en el món”. “Un món millor sí que és possible”.