Manacor es converteix en la segona ciutat espanyola on més han apujat els preus per metre quadrat, fins a un 38% durant el darrer any. I això comporta, de moment, molts problemes i poques alternatives

Un estudi recent fet públic aquesta setmana pel portal immobiliaria Idealista, situa Manacor com la ciutat on més ha pujat el preu de l’habitatge respecte l’any passat. Un 38% d’increment que posa el cost del metre quadrat en 1.994 euros i que col·loca la zona com la segona de l’estat espanyol només per darrera de Cuesta de la Villa a Santa Úrsula, a les Illes Canàries. Un problema que ara esclata, però que des de després del confinament és molt preocupant.

Bàrbara Manresa, campanera de 44 anys, fa anys que viu a la capital del Llevant on fa feina a una clínica dental del centre. “Fa un poc més d’un any i mig que cerc casa i encara no he pogut trobar res per comprar. L’únic que he pogut vivitar fins ara són pisos súper vells i petits per 200.000 euros”, explica una mica preocupada, “fa vint anys que faig feina i me’n don compte que així i tot serà molt complicat trobar res assequible sense que et demanin una bogeria. No sé si tot això qualque dia farà un tro, però el que és ben necessari és que les administracions s’hi posin, que construeixin i posin al mercat més habitatges de protecció oficial (HPO) per exemple”.

Carme Mas Llinàs (dependenta a una botiga de roba) i Toni Galmés Matamalas (fent feina a un hipermercat) són una parella manacorina amb dos al·lots, que tenen cura d’una persona gran i que fa anys que viuen de lloguer a la zona centre de la ciutat. “En bona part, perquè cada vegada que hem intentat accedir al mercat de l’habitatge per comprar ha estat gairebé impossible, bé pels preus o perquè directament no trobes res convincent”, diu Mas, que així i tot pensa que “sortirà ja més barat pagar una hipoteca que no els preus abusius en que s’han situat els lloguers” i que els han abocat a 14 mesos de recerca infructuosa. “Ja hem entrat a la quarentena d’anys i és una mica frustrant perquè no podem pagar 300.000 euros per un pis. Aquí no tots som Rafa Nadal. Vivim a un pis de tres i som cinc i una moixeta”.

“En poses un a la venda i tens 200 cridades”

“La cosa està com està perquè no hi ha promotors que es vulguin arriscar-se a perdre doblers”, diu Jaume Caldentey, durant un bon grapat d’anys delegat de l’Associació de Constructors de Llevant i coneixedor de primera mà de la problemàtica. Com ell molts dels empresaris del sector culpen de la pujada dels preus i la manca d’accés a un habitatge a un preu digne, directament al Pla General urbanístic aprovat el 2021 i que creu que “ha posat unes regles del joc asqueroses, que no ens permeten créixer d’una forma lògica creant vivendes de menys metres quadrats però assequibles pel mercat jove. A més no n’hi ha de pisos a Manacor. Actualment si en poses un a la venda automàticament tendràs 200 cridades de persones interessades. Hi ha molta gent que per l’hospital, per l’acadèmia de Rafel Nadal o perquè ocupa una plaça de funcionari, arriba a Manacor i es troba aquest panorama. Normal que pugi”.

Caldentey ha optat ara per construir una finca a l’avinguda del Ferrocarril seguint les pautes del que es coneix com a Vivenda de Preu Taxat (VPT), el que li permetrà legalment doblar el número de pisos que per llei podria construir: “Els guanys són molts menors però podrem fer sis habitatges a un preu raonable. Si li dic la veritat ja estan tots venuts perquè els he fet per a coneguts i família, perquè si no, no surt a compte. El benefici és molt magre perquè no tens marges”.

Sense augment HPO

El proper mes de febrer farà cinc anys que l’aleshores conseller d’Habitatge del Govern, Marc Pons (PSOE), es va reunir amb els constructors i promotors de Manacor per anunciar-los una bona notícia: tots els bucs de finques sense acabar del municipi podrien evitar la demolició parcial si es transformaven en Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Una passa que semblava relativament senzilla i que arribava per donar una sortida digna a les 96 estructures sense finalitzar repartides per tots els nuclis manacorins.

Cinc mesos després començaven les obres del buc situat al carrer Lleó XIII, una promoció de l’Ibavi de 1,9 milions d’euros i auspiciada per la presidenta Francina Armengol. En tot aquest temps ha estat l’única que s’ha acabat i on ja hi viuen onze famílies. Però la primera promoció HPO a Manacor en 30 anys no ha tengut continuitat efectiva. I només n’hi ha dues de capital privat que tenen futur.

La que està més avança i ja en obres, es l’edifici de l’avinguda Mossèn Alcover 72, amb un total de 12 pisos d’entre 44 i 50 metres quadrats útils. L’ajuntament de Manacor va signar un conveni amb la promotora Molinar Vida Sana SL per aplicar-li el règim especial que permet a les edificacions inacabades i amb llicència caducada, poder sortir endavant sense haver de tirar cap planta, sempre i quan es transformin el Habitatges de Portecció Oficial (HPO). Fou el primer edifici fora d’ordenació de Balears en acollir-se al decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, aprovat el 2020 per part del Govern.

El mercat i les veus col·lectives

Per la seva banda, Catalina Binimelis, de l’immobiliària Mallorca Serveis, fa menció a “l’augment exponencial en els darrers dos anys. Nosaltres evidentment volem que vagi bé a tothom, però són els propietaris qui marquen els preus en el nostre cas”, recorda la propietària de l’empresa que enguany fa 25 anys i que té oficines a Manacor i Sa Coma. “Aquí cal apuntar dos factors importants: un era que la ciutat tenia uns preus de venda encara baixos respecte la resta de Mallorca, el que donava certes facilitats sense endeutar-se massa. I per altra banda l’obertura de l’acadèmia de Rafel Nadal”.

Una de les noves veus polítiques sorgides als darrers mesos a Manacor i que té com a pilar discursiu la dificultat social d’accés a la vivenda és Embat, la unió de persones i col·lectius molestos amb la deriva i la manca d’iniciatives municipals que durant dècades “han duit a aquest immobilisme en matèria d’habitatge per exemple, entre d’altres coses”, remarca Lluc Gayà, portaveu de la formació. “És un problema estructural, perquè ja s’ha convertit en el primer motiu d’exclusió social a les Balears. Si no s’activen mesures, com declarar Manacor com a zona tensionada, per exemple, provocarà que la gent cada cop sigui més pobre”. La rehabilitació del centre, construir més Habitatges de Protecció Oficial (HPO) o ajudes per poder tornar a ocupar cases i pisos en desús, estan disn el programa de mesures urgents que proposa Embat.

Precisament el col·lectiu manacorí Cateura fa uns mesos va fer públic un informe on feia constar que al centre de la ciutat “comptat de forma conervadora i estant segurs que efectivament eren habitatges que fes estona que no hi hagués ningú”, hi havia més de 450 cases deshabitades.

Habitacions compartides

Un problema que, de rebot, fa que l’accés a una vivenda digna de lloguer també s’hagi complicat i molt durant després de la pandèmia a la ciutat de les perles, sobretot entre les persones nouvingudes. És precisament el temps que duu a Manacor la família colombiana formada per Andrea Lozano, el seu marit Carlos i el seu fill, que han arribat a passar per quatre ‘cases’ diferents des de 2021.

“Hem anat passat una penúnia rere una altra. Primer trobàrem una habitació subarrendada per una mare fadrina al centre de Manacor, per 400 euros, on hi vivíem els tres. I ni tan sols hi podíem cuinar perquè hi havia gent dormint a la cuina mateixa”, recorda Andrea, professora d’idiomes. Al cap de dos mesos vam haver de fugir i en trobàrem una altra pel mateix preu, però que ens obligaven a pagar el gas i a mi m’obligaven a fer neta tota la casa de franc, una cop per setmana. El propietari, que vivia també a la casa amb la seva dóna, bevia i poc a poc hi començaren a haver escena de violència que no ens agradaren gens… i amb un nin molt manco”.

Finalment i després d’una tercera habitació on els demanaren 400 euros de depòsit i 450 mensuals, on els obligaven a cuinar “tan sols una vegada al dia per no fer renou”, acabaren per trobar un habitatge “sencer per tots tres i en condicions” per 650 euros. “Sabem que hem tengut sort i que no sempre és així”, diu Andrea, propietària d’una casa a Cali que té previst vendre per així poder pagar una entrada “que no sigui abussiva” per comprar “un piset que tampoc sigui massa gran” a Manacor.

Més ajudes que per a primeres necessitats

Segons explica la regidora municipal de Serveis Socials, Carme Gomila (Més-Esquerra) “Les ajudes econòmiques relacionades amb l’habitatge que oferim ja són majors que per a bens de primera necessitat, una situació que ens preocupa i que ha anat augmentant des de 2021”. De fet l’Ajuntament de Manacor ja estudia la manera de canviar el reglament intern del servei, precisament de fa tan sols tres anys, “perquè les xifres ja han quedat desactualitzades”. Ajudes de 1.500 euros que es poden otorgar un número màxim de vegades, i que ara per ara no són suficients.

“Estam parlant d’un problema transversal que ja no afecta tan sols a l’usuari que podríem pensar que ha de menester els Serveis Socials. A més les majors dificultats no les tenim perquè puguin mantenir l’habitatge, sinó per si l’acaben perdent, trobar-ne un de nou”, lamenta Gomila, que recorda que moltes d’aquestes persones “tenen una feina i tot i això no arriben”. “L’altre problema important és que el parc d’habitatges de l’IBAVI no augmenta, i que manca una revisió dels criteris urgent, ja que encara són dels anys 90”. De fet l’IBAVI té una ofician a Manacor, però que només obri cada quinze dies i que no l’abasto per atendre a unes sol·licituds “que poden estar més d’un any a ser respostes”.

A més, es dóna la circumstància que ara mateix a Manacor no hi ha recursos habitacionals d’emergència, per exemple, per a famílies amb desnonaments imminents, “el que fa que haguem de pagar en alguns casos vàries setmanes d’hotel perquè no quedin al carrer, però també per no haver de separar els menors (que sí podrien tenir lloc a Palma) dels seus pares. Preferim això que no fer passes enrere. “Tampoc tenim recursos d’urgència per a persones en situació de carrer. L’alberg té llista d’espera i molts cops també hi ha problemes de salut mental o adiccions de fons”. Gomila també es queixa de la manca d’un assessorament jurídic per part del Govern i de més eines enfront el “desastre habitacional que patim. Des dels Serveis Socials ens trobam molt totsols”.