Molts potser no hi érem o ho hem deixat caure en la memòria, però, curiosament, a l’any 1995 entre els guardonats al Reconeixement de Mèrits (cita anual manacorina per excel·lència), es va atorgar un dels premis a un col·lectiu revolucionari i subversor. En aquest cas, els distingits van ser els claustres de 5 centres educatius del nostre terme (Sa Torre, l’Antoni Maura, el Mitjà de Mar, Es Canyar, el Simó Ballester), que van rebre el premi per haver estat impartint classes en català sense permís oficial abans dels decrets de normalització lingüística. Els més insurgents feia des de l’any 1985 que ensenyaven clandestinament en la llengua minoritzada. Aquí farem un exercici de memòria per recordar que no va ser fins el juliol del 97 que l’ensenyament de i en català, llengua pròpia de les Illes Balears, va estar regulat per un decret, implementat gairebé deu anys més tard que els primers plans de normalització lingüística. 

Trenta anys més tard d’aquest reconeixement, un decret de simplificació pel mig i melodrama polític, sembla ser que no ho hem superat, i impartir docència en català segueix sent un acte protestatari. I això no és sinó un desafiament més per un claustre docent que s’ha de manifestar constantment, que està superat per la burocràcia, sense recursos suficients per atendre totes les necessitats unipersonals de l’alumnat, i que, alhora, es troba immers en una pugna per adaptar-se als models pedagògics de moda i encisadors, la majoria dels quals no tenen bases empírica comprovada. Però aquesta darrera dada és part d’una història per ser contada en un altre moment.

El que sí que té suport científic comprovat és que el bilingüisme té un efecte en les estructures del nostre cervell des de la infància a l’edat adulta. La riquesa que ens aporten aquesta doble exposició a una llengua que, aparentment i per la classe política, sembla que no serveixen per a res, no és només a nivell lector o d’escriptura, on se sap que hi ha un transvasament de coneixement entre una i altra llengua per ser més eficients. Aquests efectes també es transfereixen a la resta de dominis mentals que poc tenen a veure amb llegir i escriure. S’ha trobat un avantatge dels bilingües en habilitats com el control atencional, la capacitat per gestionar tasques, o el què es coneix com a flexibilitat cognitiva. És més, us sorprendrà saber que les persones bilingües mostren un menor declivi mental durant l’envelliment. Fins i tot hi ha estudis que han mostrat que l’aparició de l’Alzheimer en bilingües es pot retardar fins a 4 anys respecte els monolingües. I aquest resum ràpid és només la punta de l’iceberg d’una llarga llista de proves constatades, les quals no són fruit de la desinformació viralitzada o del classisme lingüístic.

Si sou d’aquella fornada d’alumnes, quan els trobeu pel carrer ja podeu donar les gràcies a aquests avalotadors antisistema radicals que van ser a les vostres escoles, perquè sense vosaltres saber-ho us han donat un dels regals més preuats a la vida: una estructura cerebral privilegiada. Amb proves tangibles de totes aquestes repercussions favorables a l’educació, l’entorn social i a la nostra salut, fa feredat veure que 40 anys més tard, sembla ser que el cos docent ha de seguir sent aquest escamot radical insurgent que a més de fer la seva feina, també han d’estar a la primera línia d’una batalla per protegir una font de riquesa immaterial.

Referències de les dades: Barac and Bialystok (2011), Bialystok, 2020, Bialystok, Craik, and Freedman (2007)