Son Macià es troba en estat d’alerta davant els rumors persistents sobre la possible venda del convent de Ca ses Monges. Aquesta situació arriba en un moment de tensió després de la demolició del convent de Portocolom per fer-hi habitatges de luxe, un acte que ha provocat una profunda tristesa i indignació entre els veïns del poble felanitxer.

Davant la situació, la comissió veïnal per intentar que Ca ses Monges torni a mans públiques, es va reunir aquest passat dimecres i va decidir actuar amb fermesa per assegurar-se que l’edifici sigui de tothom. Els residents cerquen que el convent es destini a usos socials, proposició que inclou la possibilitat de convertir-lo en un centre de dia, a fi que respongui a les necessitats socials i comunitàries del poble.

Aquest dissabte 14 de desembre, tots els macianers i macianeres han estat convidats a reunir-se a les 10h a les portes de Ca ses Monges. L’objectiu de la trobada és mostrar solidaritat i força col·lectiva, emfatitzant el seu compromís en la defensa d’un espai que consideren crucial pel teixit social del poble. Els terrenys de Ca ses Monges, donats originalment a les Monges de la Caritat per famílies locals com a mostra de gratitud pel seu servei assistencial durant dècades, estan ara al punt de mira davant la possibilitat que canviïn de mans.

Un buit des de 2011

Bel Maria Pascual, la presidenta de l’associació de veïnats, ha expressat que el tancament del convent el 2011, quan les monges van abandonar el lloc, va generar un buit significatiu. Des d’aleshores han insistit en demanar que el convent tengui un ús social. Tot i que tant l’Ajuntament com l’associació han intentat negociar amb les Monges de la Caritat perquè passi a ser de titularitat municipal, el traspàs encara no s’ha concretat.

La situació és especialment crítica perquè l’edifici no només representa un patrimoni cultural i social, sinó també una història de servei comunitari que els veïnats temen perdre amb la possible venda a un privat. La comissió local ha decidit mobilitzar-se per deixar un missatge clar: el convent no ha de ser objecte d’especulació immobiliària ni ha de convertir-se en el centre d’una nova urbanització de luxe. “Aquestes terres van ser cedides pel poble a les monges per un bé major, i han de ser conservades per a un ús igualment beneficiós per a la comunitat”, subratllen els veïns.

Miquel Oliver, batle de Manacor i defensor de la causa, s’unirà també a la concentració d’aquest dissabte. Oliver ha reconegut les dificultats urbanístiques que impedeixen que l’edifici passi a ser propietat de l’Ajuntament. En concret, dels sis solars existents, només un conté l’edifici. El preu del terreny, a més, ha augmentat considerablement degut a canvis en la legislació, complicant encara més un possible acord de compravenda.

Alternatives legals

El consistori, mentre cerca alternatives legals, movent fils per aconseguir alguna figura de protecció per a l’edifici a través del Consell de Mallorca. Modificar el pla urbanístic és una opció, però requereix una tramitació llarga i complexa, que podria estendre’s fins a dos anys. Segons Oliver, cal intensificar la pressió sobre les germanes de la Caritat perquè considerin l’impacte que tendria la venda del convent en el futur de Son Macià. L’objectiu és clar: mantenir el convent com un bé per al poble, i no permetre que es converteixi en una urbanització que poc té a veure amb els interessos dels residents.

Aquesta història reflecteix no només la lluita local per conservar un patrimoni històric i cultural, sinó també una batalla més àmplia contra la urbanització desmesurada i les seves conseqüències sobre les comunitats tradicionals. La mobilització de Son Macià és un far de resistència en temps de canvi, i el seu èxit o fracàs podria tenir repercussions més enllà dels límits del poble.