Rafel Perelló: “Fer un suret és una paraula molt manacorina”

Revista 07500

| Revista 07500

Recercador i trobador d’aspectes de la cultura popular, Rafel Perelló (Manacor, 1962) és un savi contemporani. Una figura necessària també per entendre un llenguatge que ja s’esvaeix. Aprofitant que aquests dies exposa a s’Agrícola fotografies (acompanyades d’unes explicacions sobre supersticions del camp malloquí) que dijous completa amb una conferència, hem parlat amb ell sobre el diccionari (de paraules que no surten al diccionari) que prest treurà.

Com ha estat aquesta reinterpretació? Sempre li ha agradat la pintura; també la fotografia?

Sí, s’Agrícola em va proposar fer una exposició i una conferència, que serà el proper dia 12 d’aquest mes. Vaig pensar que les dues coses efectivament podrien lligar i aquí estam. Es tracta més que res de mostrar elements gràfics o fotos del que contaré a la conferència de dijous. Aquestes fotos no tenen un fil conductor, sinó que són suports per entendre les supersticions. Per això hi ha un text explicatiu davall cada grup de fotos, que duen un número per poder relacionar una cosa amb l’altra.

Sobre el tema de la creativa pictòrica, l’ha abandonada?

Ja no m’hi dedic molt, és cert. Sobretot perquè estic concentrant esforços per treure dos llibres: el de les supersticions relacionades amb el camp, i un de paraules que no consten als diccionaris tradicionals i que he anar recopilant en les meves recerques i xerrades per tota Mallorca. O sigui que en tenc dos en marxa.

Com vénen exactament?

Quan estic entrevistant i pesc una paraula estranya, l’apunt, deman que vol dir i tot d’una que puc mir si surt als distints diccionaris de llengua catalana.

Quantes n’arriba a tenir aproximadament? 

En duc unes 800, de paraules.

Com verifica que realment han estat emprades per un poble o una comunitat o ‘simplement’ són d’ús d’aquella persona o família? 

Es refereix a com passen el filtre?

Efectivament

N’hi ha que les he escoltades dues, tres o quatre vegades, a distints pobles i per persones diferents. Alguna n’he descartada. N’hi ha que sí que hi són al diccionari però amb una altra entrada, amb un altre significat.

Com li demanava abans, hi ha paraules que són només d’una família?

Hi ha paraules que ara ja conserven poques famílies, sí. Emper quants, per exemple, així separada

Què vol dir?

De vegades

I a on es diu?

Per un grup extremadament reduït de persones, a Capdepera.

Com podem fer que paraules com aquesta no es perdin per mai més?

Publicant. Perquè tornar-les a ensenyar o posar-les de moda és molt complicat.

Hi ha qualque paraula curiosa que hagi ‘descobert’?

N’hi ha una per exemple, que me l’han dita avui mateix i que encara no he pogut mirar encara si és al diccionari, que és un niu llamper.

Niu llamper?

És una àrea geogràfica on és més possible que impactin els llamps. Un terreny més proclivi pels llamps durant una tormenta.

Quantes fotografies composen aquesta exposició de s’Agrícola?

Vint-i-tres. Però no es cap número màgic. Simplement és perquè n’havia duit 24 i una al final no hi ha cabut.

Ha comptat quantes conferències ha fet durant els darrers anys?

Unes 40 aproximadament. Fins i tot hi ha hagut cops que n’he tengudes dues un mateix dia.

Hi ha paraules d’un sol poble?

Una cítara, per exemple, és així com encara anomenen a una bicicleta a Porreres

I de Manacor?

Fer un suret és una cosa molt manacorina

Què significa?

Anar a fer un beure, una mussa.

Anar nito, també és propi?

També molt manacorí, però és al diccionari i es diu en alguns altres pobles de la zona.

 

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat