Nines i nins de sisè del col·legi Jaume Vidal criden el bus del Banc de Sang i Teixits per difondre la importància de la solidaritat entre els veïnats del Serralt

De què estam fets?; Què hi ha dins el cos humà que no veim?; Quants de litres de sang duim a dins?. Aquestes són preguntes que, en un moment o un altre, tots ens hem fet però que poques vegades tenen una resposta precisa. Per entendre-ho millor ja des de petits, i en vista que estaven estudiant precisament com funciona el sistema circulatori, els alumnes de sisè de primària del CEIP Jaume Vidal de Manacor han decidit posar coneixements en pràctica i, pel camí, implicar-hi tot un barri.

El barri del Serralt és un dels que composen la zona sud de la ciutat de Manacor. De caràcter obrer, fou construit fa una mica més de mig segle per atreure famílies treballadores de fora, en principi per a feina a Perlas Manacor, on aconseguirien pisos assolellats a preus decents. Després de dècades d’evolució i moments baixos, l’arribada d’una escola als anys noranta va fer revifar la barriada. Aquest dijous els alumnes van tornar a mostrar la voluntad integradora convidant-los a donar sang.

“Durant la setmana ja van deixar cartells als comerços i bars, informant de l’arribada del bus del Banc de Sang i Teixits, i convidant als veïnats a acostar-s’hi”, expliquen Sergi Nieto i Xisca Obrador, mestres de sisè. “Creim que és molt important que les persones donin sang, perquè no es pot fabricar i hi ha molts moments en que és ben necessària”, expliquen els alumnes encarregats de repartir els trossos de coques, tartes i entrepans que els seus pares han preparat pels qui surtin de bus després d’haver donat. “També hem fet marcadors de llibres”, dibuixats a mà i amb el color vermell com a protagonista.

Qui surt de l’autocar i en rep un és Joan Brunet, que confessa que és “la vegada que fa 60 que don sang. Vaig començar als 18 anys i fins ara. És primordial ajudar en aquest sentit perquè no costa res i pot salvar moltes vides”. Com a normal general un home pot donar sang fins a quatre vegades en l’any, mentre que una dona ha d’esperar una mica més entre una punxada i una altra i són tres anuals com a màxim. “També dependrà de si viatges i on viatgis, que hauràs d’estar més temps a poder tornar a donar. Els tatuatges, per exemple, també obliguen a estar quatre mesos sense poder donar sang”, expliquen els professionals del bus.

És la primera que alumnes d’una escola manacorina criden ells mateixos al bus del Banc de Sang i Teixits per poder veure de primera mà, què hi passa a dins. I encara que ells no en poden donar, ja han après moltes coses: “Han de ser perones entre 18 i 65 anys i estar sanes. Normalment una donació pot salvar fins a tres vides”, expliquen. Una lliçò que també s’han aplicat molts dels docents i personal que cada dia fan feina al Jaume Vidal, que han pujat al bus sense problemes per donar exemple.

“Ha estat la primera però no serà la darrera vegada que organitzem una acció com aquesta”, recoden Nieto i Obrador. “Perquè encara que estava pensat per poder explicar el sistema circulatori, l’objectiu real és inculcar solidaritat entre veïns, famílies i docents per, d’aquesta manera, fer que en un futur ells també s’hi impliquin”.