Antoni Sureda Vicens

El vigilant municipal i les estrenes

Els vigilants que havien anant substituint els serenos varen asumir les tasques d’assistir als veïnats en diverses necessitats, com la d’avisar al metge en cas de malaltia o d’accident, als bombers, anar a cercar a la comara quan hi havia alguna dona a punt de parir etc.

Quan els veïnats arribaven a ca seva durant les altes hores de la nit, picaven les mans perquè els serenos o vigilants acudissin a obrir la porta de ca seva. El vigilant un cop havia sentit les mamballetes, feia sonar les claus o bé picava amb el xuixo a terra mentre s’anava acostant per avisar que l’havia sentit i acudia dil·ligentment a auxiliar o obrir la mateixa porta d’entrada al domicili.

En quasi totes les postals de felicitació que s’obsequiaven quan es demanava el donatiu, es pot observar com als peus de la figura del vigilant i en general en la resta de col·lectius de treballadors, solien estar il·lustrades una gran quantitat de productes típics de Nadal, com indiots, vi, cava, torró, dolços etc.

Amb el pas del temps, les targetes anaren desapareixent; no així l’entrega de presents i regals a determinats col·lectius, que es solien obsequiar amb molta gratitud per part del ciutadans, especialment a les forces de Seguretat Local.

Segons diverses versions orals, facilitades la majoria d’elles per ex-policies Locals, hem pogut saber que a Manacor durant la meitat del segle XX encara hi havia gent major que se’n recordaven pel que varen sentir comptar als seus pares, que diversos col·lectius de treballadors, entre ells els serenos i després els vigilants o guàrdies municipals, durant anys es passejaren en les vigílies de Nadal, especialment pel barri de Ses Dames (el centre del poble), per segons quines cases de les barriades i possessions del camp.

Una vegada que les obrien les portes, entregaven les targetes de felicitació nadalenca, especialment i com ja hem mencionat en les cases amb un poder econòmic més elevat, on es confiava poder aconseguir un donatiu o gratificació més generosa i així poder celebrar les festes amb més alegria. És evident que en les zones o barriades on residia la gent amb menys recursos econòmics no era tan freqüent repartir les referides targetes de felicitació ja que es preveia que els donatius serien ben escassos.

Gràcies a la recerca realitzada, hem pogut localitzar documentació, malgrat sigui escassa, de targetes de felicitació nadalenques a Manacor. A la papereria Vda. de Rosselló, coneguda com Ca’n Rotger i situada en el carrer Joan Lliteres d’aquesta ciutat, es solien vendre targetes de forma generalitzada (algunes d’elles molt senzilles), que eren adquirides per diversos col·lectius, entre ells la Policia Municipal i repartides a les famílies a canvi d’un present o donatiu.

L’expolicia Municipal de Manacor, Andreu Gomila (ja traspassat), manifestava que adquirien postals a la papereria Can Rotger de Manacor, i els hi posaven un segell de la Policia Municipal amb el vist-i-plau del Cap, segons queda reflexat a la part posterior de la mateixa. Després les entregaven a les persones a canvi d’un donatiu durant les festes de Nadal, especialment el dia que recollien els aguinaldo a la plaça de sa Bassa, fins a mitjans del seixanta.

Poc a poc, les targetes de felicitació anaren perdent les característiques pròpies del col·lectiu que feia la captació, així com les antigues i gracioses dècimes, quintetes o quartetes que acompanyaven la postal. Aquestes foren substituïdes per simples blocs de paperetes, sense cap il·lustració referent al Nadal, ni a l’ofici del treballador. 

Pocs anys després algunes empreses,  els treballadors deixaren de confeccionar les targetes de Nadal, que feien al·lusió a la professió i optaren per repartir unes felicitacions de Nadal que feien referència a problemes de caire social, canviant completament la figura típica de l’ofici del treballador, per dibuixos, estampes, etc., sobretot remarcaven la figura d’infants demanant almoina, de gent pobra i necessitada. Resaltaven la misèria, la penúria, mendicitat, la pobresa etc. amb la clara intenció d’arribar als sentiments de les persones.

 

 

Durant el transcurs de dècades, la confecció de targetes de felicitació per les festes de Nadal per part del Cos de Seguretat Local, es varen deixar de realitzar i passaren completament a l’oblit.

Durant els anys 2013 i 2014, des del Departament d’Educació Vial de la Policia Local de Manacor, va ressorgir l’idea de confeccionar unes postals de felicitació nadalenques, amb la sola intenció de felicitar les festes, especialment als col·legis, Instituts i altres departaments locals i provincials. Evidentment no existia cap intenció de recaptar diners, ni obsequis, simplement eren targetes de cortesia i tenien com a referència la figura característica de la mascota d’educació vial del col·lectiu. La iniciativa no va resultar molt exitosa i al tercer any es va descartar.

 

El ‘aguinaldo’ com agraïment a la labor de la Guàrdia Municipal

El present de Nadal o ‘aguinaldo’, solia ser una pràctica habitual en la totalitat de les Policies Municipals de Espanya com agraïment a la seva labor que desenvolupaven.  A Manacor no va ser una excepció i aquest dia especial que solia ser abans de la  festa de Nadal, coincidia amb el dia del antic patró del col·lectiu. Concretament el 19 de desembre dia de Sant Urbà. No obstant hi ha constància que en determinats anys es va fer en altres mesos. 

La costum consistia en que el Guàrdia situat en la plaça de Sa Bassa de Manacor, a vegades inclús damunt la torreta o peana des d’on regulaven el trànsit, rebia als seus peus obsequis de Nadal, cestes, paquets, botelles de vi, de cava, qualque gallina o indiot, etc.  que poc a poc s’anaven acumulant.

 

 

Nadal solia representar una petita treva entre conductors i agents municipals. Es solia oblidar per uns dies el bloc de denúncies.

Empreses particulars i inclús entitats de d’interès cultural, esportives, etc., solien aportar el seu particular granet d’arena, com per exemple el gremi dels fusters o l’Unió Esportiva Manacorense, que va organitzar el dia 20 de desembre de 1959 una crida a la participació ciutadana per aconseguir una recaptació voluntària d’obsequis de Nadal. Llavors els promotors de la iniciativa es varen traslladar en caravana de cotxes i fent sonar els clàxons fins a Sa Bassa per fer entrega dels presents i organitzant una autèntica festa, que era ben acollida pels ciutadans. Allà mateix en certes ocasions entregaren un pergamí destinat a tot el col·lectiu de seguretat en senyal d’agraïment. 

Tal vegada aquest grau de complicitat, avui en dia no s’entendria o inclús podria ser objecte de rebuig social. A Manacor aquesta recollida de regals va deixar de practicar-se a finals dels anys 70, principis dels 80. A finals dels anys 70 les targetes de felicitació nadalenca van començar a tenir dissenys genèrics. Una costum d’origen sobre tot dels països del nord d’Europa.

Durant la primera dècada del nou segle, majoritàriament les persones, les famílies, les institucions i les empreses, influenciades pels nous avanços tecnològics, començaren ja a utilitzar el format digital i l’alta tecnologia moderna com a forma de felicitar el Nadal, substituint d’aquesta forma les tradicionals targetes en paper i en cartó que s’entregaven en mà, porta a porta i les targetes enviades per correu postal.                                                                    

BIBLIOGRAFIA

BUSQUETS I CAMPDELACREU. Lluís-Carles. De les estrenes a les felicitacions nadalenques. Departament de cultura i Mitjans de comunicació  de la Generalitat de Catalunya. Any 2007.

ALEMANY VICH, Lluis. Pequeña historia de la felicitación navideña. Col·lecció Panorama Balear nº 19. Palma 1952.

RIPOLL ARBÓS, Luis. Xilografías mallorquinas de Navidad. Col·lecció Panorama Balear nº 61. Palma 1956.

Biblioteca Digital Hispànica (BNE)

Arxiu de la Policia Local de Manacor.

Arxiu de la biblioteca de l’Associació Cultural s’Agrícola de Manacor.

Arxiu del periòdic Ultima Hora.

Diverses fonts d’informació oral.