Un cap de setmana d’Antònia Font a Manacor. La ressenya d’Antoni Truyols

Revista 07500

Antoni Trunyols
| Revista 07500

Antoni Truyols

Vaig coincidir amb en Pau Debon a la sèrie ‘Mai neva a Ciutat’. Jo feia de metge – un simple cameo – i a ell, na Neus Perelló (Esther López de La Calòrica) li havia fet un trenc al front en llançar una botella a l’aire sense mirar on podia anar a caure. Això va passar si mal no record al Carrer dels Oms. Només pujant la costa de la Sang hi ha l’Hospital General, jo estava de guardia i el vaig curar. El que acab de narrar supòs que enteneu que és fictici. Però record que en una xerrada li vaig demanar si pensaven en tornar als escenaris. En aquells moments i, tal vegada encara conmocionat pel cop rebut, em va dir que no tenia plans, que no s’aturava a mirar el futur del grup. Vivia tranquil·lament a Bunyola i coincidirem que estar en família al camp, amb quatre gallines, dues cabres i anar a cercar esclata-sangs, sense més mals de caps, no és mala opció.

Per sort, sense renunciar a aquesta forma de vida, Pau Debon i, per extensió, Antònia Font tornen a mirar “Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t’estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d’arreglar,
Que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s’acaba,
Punt i principi de viure sense tu”

Amb el retorn d’Antònia Font per la Primavera Sound 2022 tornava la dolça besada conseqüència de punt i principi de viure sense tu. Vuit anys després de separar-se la banda formada per Joan Miquel Oliver, Pau Debon (ningú com ell interpreta les lletres d’Oliver), Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon tornaren. Antònia Font es va dissoldre el 2013 després de setze anys en actiu i nou discs. El 2018 ja va fer una actuació excepcional per participar en el Concert per la llibertat d’expressió que es va celebrar aquell any a Palma.

Els comentaris a Twitter no és posaren d’acord. Alguns deien que després de retirar-se quan estaven al punt més àlgic no hi havia per què reaparèixer. Altres se n’alegraren i en aquest grup hi som jo. Déu ser què encara estic aferrat al seu disc “Alegria“.

La irrupció de la banda el 1997 va sacsejar el pop-rock català amb una proposta musical allunyada del que aleshores s’estilava i va apostar per una lírica singular que va crear milers d’adeptes. El que feren es recordat, no oblidat. I és que la mítica banda de Mallorca ens ha llegit el pensament a ritme de rock català, pop, sense perdre la seva essència, la que tant els caracteritza. Bé saben ells que els anys no perdonen, però han volgut trepitjar els escenaris, amb tota la saviesa adquirida al llarg de la seva trajectòria musical i la màgia que s’agita a través de la poesia que respiren cadascun dels seus temes. Tornant ens obrin el camí per seguir fruint amb ells i, a la vegada, amb nerviosisme per saber fins quan seguiran fent concerts.

El llaüt de Pau Debon segueix navegant, així sortia en el vídeo promocional de la represa. I és que la llegenda no podem deixar-la morir. La veritat és que no és incompatible amb als agres d’esclata-sangs.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat