Opinió / Fausto Puerto

‘Cuentos’ de Roald Dahl. Una proposta segura

Per a un llibreter, trobar un llibre que es pugui recomanar a tothom no és una feina senzilla. Vull dir que és més bo de fer encertar una lectura per a un client en concret, que disposar d’un volum que agradi a la majoria de persones i que no falli gairebé mai. Això ho he comprovat al llarg de molts d’anys d’ofici: hi ha llibres que són exclusius per a lectors puntuals i hi ha llibres que són infal·libles en general. És a dir, obres que agradaran a un 99 % de la gent i que, a més de fer-los gaudir durant un bon grapat d’hores, els faran tornar a la llibreria, agraïts per la recomanació i amb l’esperança de sortir amb una obra similar.

Un d’aquests llibres excepcionals ―que he utilitzat com a comodí moltíssimes vegades― és un recull de contes de l’escriptor britànic Roald Dahl. Concretament, l’edició d’Anagrama que reuneix totes les històries per a adults de l’espia, pilot de combat i contista, i que inclou El gran cambiazo, Historias extraordinarias, Relatos de lo inesperado i Dos fábulas. Aquest volum va sortir a la venda per primera vegada al setembre del 2016 a la col·lecció Compedium. L’any 2017 se’n va fer una reimpressió i, des de llavors ―ves a saber per quin motiu inexcusable―, l’editorial el va deixar exhaurit durant set anys. Per a mi és un misteri que un llibre tan divertit i que es ven tan bé es deixi de publicar. En qualsevol cas, així funcionen les coses en el gran mercat editorial. La qüestió és que durant tot aquest temps no ha estat disponible i, per tant, no he pogut recomanar-lo a ningú.

Fa uns dies, en una capsa de novetats hi vaig trobar una nova reimpressió acabada de sortir del forn. Hi havia un sol exemplar; vermell, gruixut i amb la caricatura del mestre Dahl a la portada. Entusiasmat, immediatament vaig fer una comanda generosa, per por de quedar-me altra vegada sense estoc.

Com tots sabeu, Roald Dahl va començar fent literatura infantil i juvenil, per això, les llibreries solen tenir un racó amb alguna de les seves obres més conegudes. Avui dia, a  moltes escoles, encara fan llegir Les bruixes, Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata. Són clàssics que després de cinquanta anys segueixen connectant amb els joves. Tenc comprovat que els nins i nines del segle XXI (els que encara llegeixen) també adoren Dahl. Ho sé perquè els pares i els professors m’ho conten com una cosa sorprenent. Es veu que l’entranyable escriptor té un sentit de l’humor i una enrevessada malícia que les criatures entenen prou bé. Una prosa tan senzilla com efectiva i un estil directe i sense floritures fan la resta.

Però, a parer meu, és quan Dahl escriu per als adults que es converteix en un geni absolut. El seu sentit de l’humor, sempre negríssim, es torna gairebé malvat quan es dirigeix al lector format. Basta llegir Oncle Oswald per entendre el que vull dir; l’efecte que provoca aquesta novel·la és d’un total desconcert, tant per les còmiques situacions que proposa, com pel políticament incorrecte que pot arribar a ser.

Per si això no fos suficient, m’atrevesc a dir que és l’autor que més enganxa del món. Només cal llegir una pàgina de qualsevol dels seus contes i ja estam perduts; és impossible començar un relat seu i no acabar-lo. Passarem tant de gust d’avançar pel seu envitricollat i satíric univers que el llibre se’ns quedarà literalment aferrat a les mans. Qualsevol obligació o feina que tenguem pendent, esdevindrà un sacrifici que intentarem posposar per un altre moment.

Altrament, un cop finalitzada la lectura, vos puc assegurar que el llibre no quedarà oblidat a la prestatgeria. Voldrem recomanar-lo a la nostra parella, als nostres familiars, als nostres amics. «No pot ser que la gent es perdi una cosa tan bona», pensarem. És el mateix que passa quan una cançó o una pel·lícula ens agraden molt: que volem tornar escoltar-la o veure-la en companyia dels més propers. L’experiència de la lectura, que en principi era un assumpte privat, necessitarem fer-la pública perquè ens pareixerà injust no compartir-la.

L’alegria de submergir-nos en els seus relats és, per a tots els afortunats, igual d’intensa. I si no creis el que dic, veniu a la llibreria, llegiu-ne dues pàgines còmodament asseguts al sofà i ja m’ho contareu…