Llucia Serra (Eivissa, 1992), filòloga i professora de secundària, va arribar a Manacor una mica de rebot, ‘empesa’ per la figura d’Alcover… i aquí ha arrelat. Ara presenta Fonaments corcats, el seu primer llibre de poemes, guanyador del premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí.

Com arriba a Mallorca?

Vaig arribar a l’illa amb 16 anys per cursar el batxillerat a l’institut de Son Pacs, a Palma, aprofitant que el meu germà ja estudiava la carrera a Mallorca. Amb la família vam pensar que seria bona idea començar a integrar-me abans d’anar a la universitat per estudiar filologia. Van ser uns anys per començar a alimentar més intensament la meva passió per la literatura catalana. Després vaig estar un any a Barcelona durant per fer el màster en Estudis Avançats. 

I a Manacor?

En principi tenia la intenció de fer pràctiques a l’editorial Lleonard Muntaner, però no va ser possible en aquells moments. Així que vaig triar la segona opció: la Institució Antoni Maria Alcover de Manacor, on vaig fer sis mesos de pràctiques el 2016 i m’hi vaig quedar uns quants anys més. Fou aquesta experiència la que em va despertar les ganes d’establir-me a la ciutat, de quedar-m’hi. Ara visc aquí i som professora amb plaça definitiva a l’institut de Son Servera… o sigui que tot està a prop.

‘Fonaments corcats’ és el seu debut editorial al món de la poesia?

Aquest és el meu primer llibre de poemes com a tal, efectivament; abans havia escrit un llibret de poesia infantil, més comercial que literari, titulat Rondalles i rimes; un projecte autoeditat que acompanyava el joc de taula Iràs i no Tornaràs. Aquest d’ara, Fonaments corcats, és molt més personal. Abans ja havia fet una ‘prova’ amb un component autobiogràfic fort, que es deia El teu nom glaçat. Un poemari vinculat al retorn de la meva germana Neus després de vuit anys sense veure-la; un moment que em va provocar un xoc i una depuració emocional. Vaig trobar que el resultat era fluix per massa autobiogràfic i no es va publicar, però em va servir de punt de partida.

També hem vist poemes seus a la revista Morlanda

Així és; tot va venir parlant un dia amb Toni Bauçà, uns dels responsables de la revista i amb qui vaig estudiar la carrera. Cercaven veus d’Eivissa i li vaig dir que si volia, ho podia provar. Els vaig enviar una proposta de poemes i els va semblar bé.

La poesia actua de teràpia per treure’s els problemes?

No ho veig així… jo vull anar al psicòleg igualment! [riu]. Per a mi la literatura és una cosa seriosa; és una responsabilitat. Em preocupa que el lector no senti que el seu temps paga la pena. Escriure, per a mi, ha de ser honest i profund, una manera d’intentar comprendre i expressar les complexitats de la vida. No ha de ser avorrit. Com a art ha d’intentar anar més enllà de l’experiència i, al mateix temps, ser important. Si com a autora no tens res a dir, millor calla. Crec que he aconseguit trobar idees interessants. No és un llibre d’autoajuda sinó de veu honesta sobre la creació literària.

No és necessari haver viscut allò que s’intenta plasmar en lletres…

Per això deia que aquesta obra no es pot dir que sigui autobiogràfica sinó una reflexió metaliterària; que explora temes profunds relacionats amb la creació artística, amb referències a autors com Rodoreda, Maria Antònia Salvà, Plató, Miguel Hernández o Quevedo. Alguns poemes dialoguen amb la mitologia grega o fins i tot amb referències bíbliques. 

És un poemari trist o més bé introspectiu?

Pens que el llibre recull tant moments foscos com lluminosos, amb una mirada que intenta ser completa i vitalista. Hi ha poemes que sorgeixen espontàniament i d’altres que són fruit de la constància i la reflexió. La creació és, en essència, un procés d’introspecció. No crec que sigui un poemari pessimista, sinó que intenta fotografiar una visió de la vida tan completa com he pogut, incloent dubtes i foscors intrínseques a la creació. Hi ha esperança… el darrer poema, per exemple, és lluminós. La introspecció requereix constància, perseverança. Pot ser estar trist ajuda en el procés, però en el sentit que enlloc d’anar al bar, t’asseus a escriure. Accept la tristesa, però no som de naturalesa trista.

Per què aquest títol?

Perquè resultava atractiu. El corc com un element microscòpic, que imagines invisible, però que és capaç de destruir una cosa viva, per molt gran que sigui. Després estan els fonaments, que solem relacionar-los amb una cosa forta, de ferro o formigó, estructures aparentment resistents, que poden arribar a caure per un element quasi insignificant que no veus. Paral·lelament també pot fer referència cuquet de la creació, que pot ser soni una mica cursi, però que al final és aquella curiositat que tens per dins. Duim coses dins nosaltres que arriben a transformar la nostra identitat.

Quin és ara el calendari de presentacions?

La pròxima presentació serà a Mallorca serà a Eivissa el 15 de novembre a Lletres dites. Després el dimarts 26 a Montuïri, a Cas Retratista; i Pollença el 13 de desembre. 

Per quan la prosa?

Sempre havia pensat que em sentiria més còmoda escrivint narrativa i encara tinc la il·lusió d’escriure una novel·la en el futur… tot i que abans vull acabar la meva tesi doctoral. 

Quina és la temàtica?

Fa cinc anys que treballo en un estudi sobre la representació dels conflictes familiars a la literatura catalana contemporània del segle XXI. La meva recerca se centra en el discurs i els silencis dins d’aquestes obres, abordant temes com la maternitat, la parella, les etapes del conflicte familiar, la violència i els secrets.

Per cert, vostè i Marc Cantallops són autors del joc de taula ‘Iràs i no tornaràs’ basat en les històries de les Rondalles. Com està anant?

De moment té molt bona acollida i n’estam molt contents. El joc s’està poc a poc donant a conèixer a Catalunya. Aquest dissabte hem estat a Tarragona i ara el proper 16 de novembre acudirem a Barcelona per participar en la Fira del Dau, un esdeveniment dedicat al món dels jocs i que enguany dura tres dies. A més també presentam Cerca qui cerca, un joc de memòria adreçat aquesta vegada als més petits, perquè ells també puguin participar amb els personatges de les Rondalles Mallorquines.