Llorenç Femenias (Manacor, 1949) condueix la Junta Directiva de l’Associació Cultural s’Agrícola des de 2009, quan es va fer amb la presidència després d’unes eleccions disputades amb Rafel Muntaner ‘Coca’. Fins que es va jubiliar la seva vida laboral va anar lligada a la Banca March, on va començar com a ordenança a la sucursal del carrer Casp de Barcelona, on hi va passar 10 anys. Després de tres anys més a Ferreries, va passar a fer feina ja a distintes sucursals mallorquines. Parlam amb ell sobre els 125 anys que aquest dia 10 de novembre compleix s’Agrícola.

Com es va trobar s’Agrícola ara fa 15 anys quan va entrar?

Totalment sanejada. Una sort, perquè l’anterior president, Joan Andreu ‘de sa Sínia’, sí que va haver d’estar condicionat pel deute que encara hi havia per les obres de final dels anys 80. Jo, en canvi, afortunadament, sempre m’he pogut dedicar a fomentar els actes culturals, que és el que a mi i a tots els que formam l’equip directiu ens agrada.

Qui és el vicepresident?

Sion Fullana és el vicepresident, Jaume Amer el tresorer i Toni Frau el secretari.

N’organitzen molts d’actes, entre conferències, exposicions i concerts

A vegades crec que mos passam; tengui en compte que aquí tots som ‘amateurs’ i que aquesta és una associació sense ànim de lucre. Per altra banda, la Junta està plena de persones molt vàlides i feineres, a les que exigesc bastant [riu]. Tenen una disponibilitat total que és d’agrair.

S’Agrícola té fama d’associació conservadora, però el programa del 125 aniversari està ple de gent de tendència més esquerrana…

És el primer que els dic als nous membres quan entren a la Junta. Aquí dalt, a la sala d’exposicions i presentacions, als col·loquis, no es parla de política. De fet, no duim polítics a fer conferències. Aquesta és una institució encaminada a la promoció cultural i social. Només ens fixam en això. Tampoc hi ha ningú que estigui vetat a s’Agrícola. Per aquí han passat gent tendent a la dreta, capellans o historiadors, però, com veu, també venen gent d’esquerres i no passa res. Crec que hem de desfer d’una vegada per totes aquesta idea que aquí són quatre troglolites dinosaures. Hem d’intentar canviar aquest missatge, perquè ja no és vera. Tal volta ho va ser al seu temps; ara ja li dic jo que no. La Junta fa feina per eliminar aquesta mala fama.

Perquè 309 socis i ni un més?

El 1982 la llei va obligar a la institució a passar de sindicat a associació, amb la qual cosa es van haver de modificar els estatuts. Fou en aquell moment, quan vàrem passar a tenir 309 socis, un número que ja no ha canviat des d’aleshores. Ells són els vertaders propietaris de d’Agrícola… i d’aquest immoble.

I el podrieu vendre?

Segons els estatuts actuals, només es podria vendre si tres quartes parts dels socis aprovessin la dissolució de la societat. I així i tot, tots els guanys haurien d’anar a parar a una obra benèfica. Els 309 socis numeraris paguen 50 euros l’any, domiciliats cada 31 de desembre. Després hi ha una llista de socis aspirants, que anomenam abonats, i que ara mateix són 26, que paguen 100 euros l’any. Tenen els mateixos beneficis però sense dret a vot.

El carnet passa en herència?

Quan un soci mor, un dels seus familiars de primer grau, és a dir, home, dona o fills, poden reclamar el carnet sense haver de pagar res més que la quota. Si en canvi la família decideix que ha d’anar a un amic, aquesta persona haurà d’abonar, a més de la anualitat, una espècie d’entrada; segons els estauts de 25.000 pessetes, 150 euros. Els guardonats amb la A d’Or són automàticament anomenats també socis d’honor, però tampoc tenen dret a vot.

On va a parar el superàvit anual si és que n’hi ha?

Els beneficis entre cometes van a l’organització d’activitats, però sobretot al manteniment d’aquest edifici que és de l’any 1900 (un any després de la constitució del Sindicato Agrícola Manacorense). Encara que els doblers que actualment tenim al banc crec que al final hauran d’acabar pagant l’ascensor que, per normativa, haurem d’instal·lar per pujar dalt, si no hi ha res de nou. No pagam a cap artista o conferenciant, però a canvi els convidam a sopar.

Tenen problema per atreure la gent jove?

Com li deia, la fama que ens precedeix en part ho impedeix. Vull dir que la junta en general i en Tomeu Matamalas en particular fan una feinada per organitzar activitats i concerts que atreguin el públic més jove; però és cert que és dificultós. Hem duit músics com Miquel Serra o Roger Pistola i Esteve Huguet i l’assistència no ha acabat de funcionar. A lo millor si aquests mateixos concerts s’haguessin fet a Can Lliro s’hagués omplit. Hem de deixar d’associar s’Agrícola amb una cosa de vells.

En fan molts també vostès de concerts

Organitzam un concert per mes, alternant-ne un de música clàssica, organitzat per Andreu Riera; i un altre de pop-rock responsabilitat den Tomeu Matamalas. De la poesia se n’encarrega Maria Magdalena Gelabert i Rafel Galmés de les conferències. La majoria de vegades omplim. Tenim també dos equips d’investigació històrica, un dirigit per Toni Sureda i l’altra, que estudia temes més relacionats amb autors musicals que també duu Tomeu Matamalas.

Quanta gent hi cap a la sala d’actes?

Ara mateix a la sala hi ha 65 cadires. He de dir que a dalt també tenim una biblioteca a disposició de tot el poble, dedicada especialment a autors manacorins i obres relacionades amb temes del municipi; guardada per alumnes del batxiller internacional de l’IES Manacor. A més d’una exposició permanent amb obra de Riera Ferrari donada pels seus hereus. De fet ara mateix exercim com l’unica galeria d’art que té Manacor. I la primera que va introduir la fotografia entre les seves exposicions.

Quantes dones són sòcies de s’Agrícola amb dret a vot?

La cosa de cada cop està més equitativa. Ho notam en l’assistència i en el fet que quan un soci home mor, mentre abans la vídua deixava el carnet a un fill o a un altre familiar… ara diu que ho vol ser ella mateixa.

I a la junta directiva?

La junta de s’Agrícola està formada per 18 membres, dels quals 3 són dones.

Quin és el descompte al bar pels qui són socis?

Un 20% de rebaixa en el preu de les begudes

Pel febrer hi torna a haver eleccions. Es tornarà a presentar?

Em tornaré a presentar per quarta vegada, sí. Perquè pens que la nostra missió és acabar el que tenim en marxa, el que està començat.

Hi haurà cap altra candidatura? Hi ha qualque requisit per optar a ser president?

No ho sé, les eleccions encara no estan convocades, però no em consta. Per presidir s’Agrícola s’ha de tenir una antiguitat mínima com a soci numerari de 5 anys, més que res perquè ja pugui conèixer la realitat de l’associació des de dins.

Ser durant tants d’anys president de s’Agrícola és un honor?

Ser president de s’Agrícola té un cert prestigi, és innegable, però m’agrada més parlar d’un equip, del que feim tots junts.