Juanjo Tur: “Els hotels sempre han estat una escola brutal pels músics manacorins”

Revista 07500

| Revista 07500

Juanjo Tur, nat a Portocristo, és músic i productor musical. Amb una llarga carrera al gremi, fa gairebé vint anys que regenta un estudi d’enregistrament, Phonos audio, al barri des Serralt de Manacor. Parlam amb ell sobre viure de la música a la Mallorca del segle XXI.

-Què és allò fonamental a l’hora d’enregistrar música a un estudi?

-Avui en dia es pot arribar a fer música amb pocs doblers, i de fet es poden enregistrar moltes coses a partir d’una targeta de so des de casa. Però un estudi és una altra cosa, no són tan sols les màquines que tenguis sinó l’espai físic també i com hi jugues; llevar els rebots d’un lloc, saber on rebota el so a un altre. Ailles i controles, has de saber com funciona. Dins el procés hi ha inevitablement una part viva, de forma que de vegades els micròfons es col·loquen també per agafar els rebots.

-Què va estudiar?

-Vaig estudiar la carrera de piano. Des ben prest, als 15 anys, ja vaig començar a tocar en grups en pla de feina, per poder tenir doblers a fi de poder comprar instruments propis. Sempre he sentit la necessitat de composar cançons i enregistrar-les; és un cosa que me surt de dins.

-O sigui que la tècnica també l’ha atret des dels primers moments?

-Sempre he estat un cul inquiet. Primer vaig començar comprant material per muntar un estudi a ca nostra; fins que hi va haver problemes d’espai. Va sorgir la possibilitat de poder comprar aquest lloc, i la vaig aprofitar. Ara puc dir que aquest és el meu estudi, que a mi també em serveix com a espai diferenciat de feina i d’assaig.

-Un estudi professional es manté per si mateix?

-En el meu cas faig una mitjana de 300 actuacions a l’any, totsol o en grup, per tota Mallorca. Si no seria impossible poder-ho dur al dia.  Aquí s’hi han enregistrat més de 100 discos, d’artistes com Anegats, Joan Bibiloni, Tomeu Penya, o ara Damià Fluixà.

-El va haver de modificar molt?

-Aquest espai me va agradar des del principi. Eren les cotxeries d’un veïnat que ja tenien bany. Vàrem fer una solera de formigó amb una tarima de tablero marí, llana de roca, ho vam aillar tot a conciència per no causar molèsties als veïnats.

-I el nom d’on prové?

-El nom de Phonos Audio va nèixer el 2006 sopant a un bar de tapes de la plaça d’Espanya de Palma. Volia que al logo hi sortís un vinil, el que obligava que la paraula tengués almanco una ‘o’. El demés ja va sortir gairebé totsol.

-Tocar a un hotel ja no significa tocar música ‘patxanguera’

-La música d’hotel que es feia abans no té res a veure amb la que podem escoltar i fer ara. Ara podem interpretar versions de Bryan Adams, Oasis, Bon Jovi o Police. Repetesc hotel una vegada cada 15 dies, el que vol dir que tenc 14 hotels distints per anar rotant, el que és un privilegi. A uns hi vaig totsol i a uns quants en format trio amb la Phonos band, amb Toni Nicolau al baix i Biel Ferrer a la bateria. Pas un guster de tocar als hotels. Sempre ha estat una escola brutal pels músics illencs i manacorins. L’únic emperò és que avui no es cobra massa més que el 1995 quan començava.

-Quin temps al dia ocupa la música a la seva jornada?

-Pràcticament tot el dia. Sempre me’n vaig a dormir amb coses de música dins el cap… però mai escolt música dins el cotxe si vaig acompanyat, si de cas les notícies. Perquè me distreu i no estic per la conversa.

-Com és?

-Perquè tenc el que es diu oïda absoluta, el que vol dir que ‘veig’ les notes d’una cançó. Això és molt útil i pràctic perquè si vull fer una versió, basta escolti la cançó i quan arrib a l’estudi ja la puc començar a treure ràpidament. Però la música diguem que em dóna molta informació sense voler. Maldament estigui de fons, no la perceb com a renou sinó com a informació.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat