Josep Barrull (Lleida, 1953) és un històric del PSOE manacorí. Regidor d’Hisenda en temps del batle Jaume Llull, també va passar per AIPC en temps on Portocristo tenia un vertader sentiment diferenciador. Ara, després de dimitir conjuntament amb tota la directiva de l’Associació de Veïnats del poble, ens explica com han estat tots aquests anys.
-Quan i com va arribar a Manacor, ho recorda?
-Vaig treure les oposicions l’any 1979. Per aquell temps em sentia molt integrat a Lleida, d’allà on soc. De les Balears només havia estat a Eivissa, un o dos estius. Un temps després vaig arribar aquí per fer de professor de Formació Professional a Na Camel·la. Record que vaig arribar a la ciutat el dia 1 de setembre, i que me va semblar el Far West. Manacor per aquell temps era caòtic. Només vaig poder passar la primera nit a Can Guixa, perquè ni Can Jacinto ni Can March estaven ja oberts. Al dia següent un professor me va dir que a Portocristo hi estaria millor; hi vaig trobar pis… i fins ara.
-Torna de tant en tant a Lleida?
-Ha de tenir en compte que fa més de quaranta anys que som aquí… això ja és més de mitja vida. M’agrada anar-hi com a ciutat, per passejar-hi i veure alguns dels amics que m’hi queden, però ja no la veig amb els mateixos ulls. Els germans ja han marxat a viure a Barcelona i a Tarragona, per exemple.
-Allà ja es va significar prest políticament
-Vaig militar al PCC de Lleida. Per aquell temps es va donar el procés d’unitat amb el PSOE, amb el qual personalment no hi estava d’acord… vam perdre el Congrès on es decidia, i la cosa es va refredar molt per a mi. Després ja a Manacor vaig estar un any i mig sense plantejar-me entrar a cap partir; no n’estava massa convençut… sempre m’ha estirat més el món sindicalista. Fins que vaig trobar que era el moment quan Antoni Sureda n’era el portaveu. Entre 1983 i 1991 vaig ser regidor socialista a l’Ajuntament, primer a l’oposició i després com a regidor d’Hisenda quan Jaume Llull fou batle, el 1987.
-Com ho recorda?
-Quan vaig entrar no hi havia doblers ni per pagar els funcionaris. No s’enviaven les notificacions de les taxes municipals, cosa que provocava que prescrivissin i els qui més tenien ni es plantegessin pagar. Era un desastre. No hi havia un sistema informàtic per controlar-ho. Va arribar a un punt que si volíem començar a posar ordre i recaptar, havíem de contractar una una empresa externa; la vam trobar a València. Tot el personal va començar a fer feina per notificar. Una vegada varem començar a treure la parerassa acumulada es va contractar un sistema de recaptació extern. Pere Sampol, que després seria vicepresident autonòmic, era qui se n’encarregava i tenia una oficina a Manacor per fer-hi feina. Era un recaptador privat, per dir-ho així. I va funcionar.
-Hi havia empresaris perillosos al Manacor dels vuitanta?
-Era una màfia absoluta. Un niu de víbores i pressió. Vaig haver de dur gent als tribunals i tot. Però no n’estic decebut, ni molt menys. Era el que s’havia de fer i ja sabia que tirar endavant seria difícil. Fou complicat perquè també internament tenia gent en contra de qualsevol reforma.
-Quan se’n va del PSOE?
-Amb el cas Filesa, Roldan, la lluita de poder entre Borrell i Almunia… poc a poc tot allò em va fer deslligar-me del partit. Tengui en compte que tota la vida he estat lluitador. He militat a grups d’extrema esquerra i independentistes. Amb l’Estatut d’Autonomia pensava que més coses tirarien endavant dins el partit. Amb els anys te’n dones compte que no és així.
-Vostè va lluitar amb ganes perquè Portocristo s’independitzés de Manacor. Per què no es va poder?
-Vam aconseguir moltes signatures i molta integració cap el projecte. Però van ser uns anys on per cada firma que aconseguíem, s’empadronaven cinc persones noves a Portocristo… vam veure que no arribaríem mai a aconseguir aquell 50% necessari. En principi havíem de menester unes 1.600 signatures; però com li deia, l’aleshores batle Biel Bosch (PP) va iniciar una campanya d’empadronament per boicotar-nos. Ara pens que el sentiment s’ha diluït. Encara que es podria fer una llei autonòmica que ho fes possible. Ja passam dels 10.000 habitants.
-Miquel Oliver, l’any 2014 i fins que la moció de censura va treure Més-Esquerra del govern local, el va anomenar ‘batle’ de Portocristo
-Oliver me va demanar que fos el seu home de confiança a Portocristo, és cert, i jo vaig acceptar. Però això suposava tocar molts ulls de poll i en certa forma desmuntar l’estructura clientel·lar d’AIPC al poble. Ho vaig fer perquè m’ho creia i amb vocació de servei. Mai vaig cobrar aquells 144 dies.
-Es duu bé amb algun dels antics líders d’AIPC, de quan vostè hi va ser?
-Sí clar, amb Salvador Llull o Jaume Brunet sí per exemple.
-Quins serien els límits físics del municipi de Portocristo?
-Els límits serien els de l’antiga parròquia, fins d’allà on un temps venien a batiar-se. Des de s’Estany den Mas per una part i fins a Cala Morlanda per l’altra. Hauria de ser un municipi raonable, sense voler créixer.
-Per cert, com veu el PSOE manacorí actual?
Crec que el PSOE local ha crescut, s’ho ha cregut i són potents; encara que els seus resultats sempre estaran molt vinculats al que faci el PSOE estatal. Però tenen un caràcter lluitador que m’agrada.
-I l’equip de govern de Més-Esquerra?
-No sé a què ve la creació de la nova gerència d’urbanisme, per exemple, quan és un departament absolutament paralitzat i que primer necessita resoldre altres problemes de forma urgent. Un batle no pot dur Urbanisme, és una matèria massa sensible i massa feina per dur-ho tot així com toca. Pens que no han acabat d’entendre el que és una institució municipal. Són uns idealistes. Ho dic en el sentit que cal deixar-se de somnis i ser molt més pragmàtics en la solució dels problemes locals de carrer. Estic notant una absoluta incapacitat, tant en Urbanisme com en altres àrees de gestió. La cultura i les idees són molt importants i creen un prestigi. Però no oblidis mai la gestió. Han d’anar de la mà, i més ara que passam un moment de crisi habitacional, per exemple. En certa forma estàs negant el dret a la vivenda si tens el servei paralitzat.
-Però culturament sí?
-A Portocristo no. La biblioteca no fa cap acte cultural. Hi ha algun concert de tant en tant. Irònicament hi ha grups de teatre escolar assejant obres que després no poden representar a Portocristo…
-Quan va entrar a l’Associació de Veïnats i perquè han dimitit tota la junta directiva en bloc?
-Vam entrar a fer feina a l’Associació de Veïnats abans de la pandèmia, més o manco el 2018. Vaig conèixer en Kiko Gil al seu bar; tots dos vàrem entendre el que necessitava Portocristo i decidírem fer feina plegats. El fet de no estar lligats a cap partit polític, ni a AIPC ni al PSOE ha fet que ens haguem pogut mantenir al marge i independents a l’hora de poder reivindicar allò que crèiem i hem cregut just. Però després de veure que de les 22 propostes que hem presentat aquesta legislatura no n’han contestada cap i que la comunicació és nul·la, val més aplegar. Ho puc entendre de les dretes, però l’esquerra transformadora que ens havien promès, personalment no la veig. Tenen una mentalitat autoritària, però poca transparència.
-Una de les darreres coses que demanaren fou una consulta per saber si calia tancar o no la primera línia
-Portocristo té dues entrades, pel carrer Major i pel carrer Bordils, i dues sortides. Si talles una entrada o sortida, col·lapses el poble. Així de clar. Hem proposat alternatives i possibles solucions. Però és el que li deia…