Posar el ciutadà al centre de l’acció política “per encetar debats necessaris que veim que no s’estan afrontant seriosament”. Sota aquest plantejament de base s’ha presentat aquest matí, a la plaça de Sa Moladora i davant un centenar de persones, la nova organització política Embat. Anomenada talment com el vent que entra amb força aprofitant l’aire vell que s’aixeca, vol ser també un moviment aglutinador dels col·lectius feministes, antipatriarcals i culturals del municipi, a fi d’intentar generar un diàleg directe amb l’Ajuntament per obrir un debat que dugui a solucions.
Sense saber si arribaran a les properes eleccions municipals, “encara n’hem de parlar”, els responsables d’Embat han convocat una primera assemblea que tendrà lloc el proper 5 d’octubre a les 10h al Molí den Polit de Manacor. Segons explica l’advocada i activista Francesca Mas, és una organització “sense límit d’edat, ni de llengua ni d’origen”. Un toc d’atenció al govern d’esquerres que en aquest moment està governant Manacor (Més-Esquerra, AIPC), que diuen sembla que s’hagi oblidat d’abordar qüestions primordials i prendre decisions valentes.
“Tenim tres línies principals per dur a terme una transformació social de caire municipalista, que són el feminisme, l’habitatge i l’urbanisme”, apunta la portaveu d’Embat, Catalina Serra, que fa una crida a l’activisme perquè es sumi al moviment per aconseguir “un canvi radical que acabi amb la injustícia social i fiscal que patim al nostre poble”. La nova organització política manacorina ha fet referència a les “més de 400 cases buides que hi ha al centre… volem saber quantes n’hi ha en total al municipi, quants d’infrahabitatges, i començar a actuar”. “Amb perspectiva de gènere i allunyant-nos de l’individualisme” per transformar “des d’abaix”.
“Volem ser el nervi que neix del poble per canviar certs models que comencen a ser obsolets. No pot ser que un municipi que ja supera els 50.000 habitants tengui una inversió tan pobre en Serveis Socials”, han dit, posant énfasi també en les dificultats que tenen els nouvinguts (que s’han multiplicat per 10 en el darrer quart de segle) per integrar-se social i econòmicament, i en la desatenció municipal de la periferia de la ciutat i dels nuclis costaners com Portocristo, S’illot o Cala Murada.
