Antoni Riera és periodista, llicenciat en filologia catalana i professor de secundària a l’IES Porto Cristo. Ha estat, gairebé de manera ininterrompuda, director de la revista local Cent per Cent durant més de 20 anys. Un setmanari en català que ha ajudat de forma crucial a la normalització lingüística de Manacor, i que ara ha anunciat que deixarà de publicar-se en paper per passar a ser exclusivament digital.
-Ha estat una sorpresa o feia temps que ho meditaveu?
-Pot haver estat una sorpresa per a la gent que no estava en contacte directe amb la revista. Nosaltres ja feia uns mesos que sospesàvem aquesta possibilitat i l’anàvem insinuant.
-Ha esta complicat perdre una part important del caràcter de la revista?
-És una decisió complicada renunciar al paper i deixar d’arribar a les cases com fins ara, però havíem de fer alguna cosa, concentrar els esforços, i en aquest cas hem decidit adaptar-nos al que marquen els temps i apostar per la viabilitat digital.
-L’encariment de la matèria primera ha estat decisiu?
-No ha estat una decisió estrictament econòmica. La revista està ben estabilitzada i sense deutes de cap classe. Precisament els números convidaven a seguir, al manco per ara. Per tant ha estat més un problema de motivació i d’energia. Fins ara hem hagut de repartir els recursos humans entre dos mitjans i això ha fet que prioritzàssim el paper. Ens hem donat compte que la repercussió a xarxes té un potencial i una incidència major que no podíem explotar com volíem.
-Canviarà la manera de fer?
-Haurem de veure com evoluciona la cosa, perquè el format i el lector digital, es vulgui o no, té una altra forma d’entendre les notícies. Per tant, encara que evidentment seguirem la mateixa línia editorial i informativa, hem de saber mirar a la llarga i adpatar el producte. Sempre hem tengut la necessitat de saber com respira el poble, però també connectat sempre amb el que passa al món.
-També obri marges positius
-Una de les avantatges és que ara guanyarem presència diària, immediatesa. Fins ara guardàvem les notícies i els reportatges per cada dijous. Ara ja no serà necessari, però ens obligarà per contra a ser-hi de forma constant.
-Heu pensat editar en paper en que sigui un cop a l’any?
-Encara no sabem de quina manera o quina podria ser la fórmula, però ens fa ganes fer algun tipus de resum anual en paper. De moment anam amb peus de plom per veure com avançarem.
-El del Cent per Cent sempre ha estat un periodisme molt vocacional
-Mai hem tengut uns recursos molt grossos i sempre la redacció ha estat una mica volàtil, en el sentit que ningú s’ha dedicat professionalment a escriure al Cent per Cent a jornada completa. El que ha fet que si han trobat una altra feina o un treball que no els permetia continuar se n’hagin hagut d’anar, com és normal. Així i tot pens que hem estat una espècie d’escola pel periodisme local, perquè alguns han fet el bot a diaris autonòmics.
-El sentiment és més de tristesa o d’il·lusió?
-És una mescla. De pena perquè mor una manera de fer. Quan començàrem fa més de 21 anys ja s’intuïa la revolució digital, però no pensàvem que seria d’una manera tan bèstia ni tan ràpida. Ja els primers anys vam obrir una web una mica rudimentària que feia de blog. Tristesa també perquè personalment trobaré a faltar els dimecres de tancament a fi de sortir els dijous. Al mateix temps tenim molta il·lusió pels nous projectes que estan per venir. La implicació i la línia serà la mateixa, però potenciant més les xarxes.
-Hi ha una pèrdua de teixit periodístic manacorí?
-Quan vàrem començar a Manacor hi havia cinc mitjans en paper, quasi tots setmanals. Ara, maldament siguin en format digital n’hi ha més i tot… o sigui que no que dir-li. Pens que es manté amb bona salut.
-El pas complet al digital obligarà a aprimar la plantilla?
-Està clar que els recursos que necessites no són els mateixos. No haurem de maquetar i es podrà reduir el nombre de gent implicada, tot i que el nucli dur continuarà.
-De totes formes l’estil i la manera de fer sempre ha estat jove, els lectors també?
Hem de tenir en compte que els nostres subscriptors han anat envellint. Però a canvi està ben clar que saben manejar perfectament un mòbil i les noves tecnologies, així que serà una cosa natural.
