Quan Manacor va tenir el seu propi parc juràssic

A mitjan novembre de 2014 varis camions de grans dimensions s’endugueren els darrers animalots del parc juràssic de fibra que hi havia a l’entrada de la ciutat

L’extinció dels animals prehistòrics de devora s’Olivart (el petit centre comercial on es venien articles fets d’olivera) va significar, ara fa una dècada, la fi d’una de les postals de l’ariibada a la ciutat venint de Ciutat. Si superau la quarentena i per a vosaltres el trajecte Palma-Manacor era una ruta més o menys habitual, potser recordeu que a prop del pintoresc dipòsit d’aigua situat a les costes de Xorrigo, a la frontera amb el municipi d’Algaida, un Tiranosaurus rabiós treia el cap per damunt un arbre just passada la corba.

Era l’antecessor del parc juràssic de Spielberg, el precedent mallorquí (de cartó pedra) de la febre que vendria després pels animals prehistòrics. Però va arribar un moment, fa més de vint anys, que els veïns de Son Gual ja no van voler més els hostes de mans curtes i dents esmolades. Així, després d’una primera extinció, va venir una resurrecció imprevista. Al cap de pocs dies de la seva ‘mort’, els vint animalons van tornar a néixer a l’entrada de Manacor, al costat del centre d’articles d’olivera.

Parc salvatge

Des de llavors van servir com a reclam perquè els turistes s’aturessin a fer-se unes fotos i, de passada, entressin a la botiga. Però Olivart va liquidar i els dinosaures que durant gairebé dues dècades van plantar cara ferotgement, van ser retirats i traslladats a les Coves dels Hams de Porto Cristo.

Finalment el 19 de novembre de 2014 un grup d’operaris va procedir mitjançant camions i grua a la retirada dels vuit dinosaures més grans. Cal recordar que dins aquest Jurassic Park a la manacorina, també hi havia figures d’ossos i altres animalons a més d’un petit llac artificial. Encara que estaven elaborats amb fibra i el seu pes era relativament baix, la complexitat de l’operació va radicar a col·locar-los adequadament a les caixes dels camions.

Així, com dèiem, les desenes de dinosaures de l’Olivart van emprendre camí cap a la costa per arribar fins a Porto Cristo, on els propietaris de les Coves dels Hams volgueren restaurar les figures més danyades pel sol, les pluges i l’humitat. Però en veure l’estat general del que acabaven d’adquirir es van adonar que seria més bo de fer muntar tot un nou parc jurassic d’animatrònics moderns. L’extinció dels dinosaures de fibra.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad