Vicente Terrés (Porto Cristo, 1959) s’ha passat 50 anys fent feina a una farmàcia (durant molt de temps l’única del poble). Una vida dedicada a les persones i els medicaments que ha anat saltejant amb altres aficions com el col·leccionisme de productes de la Guerra de les Galàxies.
-Ja s’enyora?
-Me vaig jubilar el passat 26 de juny i ja no hi he tornat a pensar més en la farmàcia!, estic molt bé així, a ca nostra amb les meves coses [somriu].
-Ja ho va tenir clar de ben jove
-Sempre he atès a la mateixa farmàcia de Porto Cristo des de que als 14 anys hi comencés a fer feina els estius. En realitat ha canviat de lloc fins a tres vegades, primer a dos locals del carrer Port i després a la plaça de l’església on és ara. Ja no vaig anar a la universitat, perquè als 18 anys ja m’asseguraren tot l’any fixe.
-Estar tota la vida a un mateix lloc té molt de mèrit
-Té raó, altres amics han anat canviant de feina cada dos per tres, però jo sempre m’hi he trobat molt còmode. He estat amb cinc apotecaris diferents: Maria Claverol va ser la meva primera cap, després Carlos Viader, Ángel Guijarro, Joan Gomila a principis dels anys 90 i ara Carme Gomila.
-Fins a ser una peça important del poble
-Arribes a conèixer a tothom, tant gent portenya com manacorins que estiuegen aquí de tota la vida.
-La forma de fer feina sí que deu haver canviat en mig segle…
-He hagut de canviar la forma de fer les comandes, simplement. Primer els medicaments arribaven amb bus de línia i els havies de comenar a partir d’una llista feta a bolígraf. Després va arribar el telèfon enxufat a un data que enviava directament les dades. Ara ja es fa tot online i els repatidors arriben dos pics al dia.
-Anem al que importa. Com fa per interpretar la lletra de les receptes?
-Ja he arribat a tenir els metges controlats. Sempre dic mig de bromes que has d’haver estudiat els jeroglífics per poder entendre la lletra de metge…[riu].
-Els clients li deuen donar pistes de totes formes
-Els pacients no solen saber què els han receptat. Per norma general, el malalt surt del metge despreocupat sense conèixer el medicament ni la dosi. Però per això hi som nosaltres.
-Supòs que d’anècdotes en té per omplir un llibre, amb bona lletra és clar
-Més d’una vegada m’han vengut queixant-se que els supositoris no els han funcionat… i resulta que els han xupat. De vegades s’han fotut pastilles per l’orella pensant que havien d’anar directament allà on els feia mal, problemes o anècdotes per no mesclar alguns antibiòtics infantils… També quan encara no hi havia telèfons mòbils però sí càmeres digitals m’han vengut mostrant-me fotos de parts íntimes allà on tenien el mal, els picava o els covia. Me n’he menjat de fotos així!. També vaig riure molt quan una senyora me va dir que el metge li havia receptat pastilles ‘perfecto amor’. No sabia de qué em parlava, així que vaig telefonar el doctor per sortir de dubtes… era paracetamol!.
-Passem a les aficions
-Escolt molta música. Col·leccion vinils des de jove, també cedés. Entre una cosa i l’altra dec tenir uns 5.500 àlbums. Vaig començar als 16 anys. També llegeixo molt, llibres de ciència ficció més que res, des d’Asimov a C. Clark, tant nous com de segona mà.
-Un artista preferit?
-Jimmi Hendrix i els Stones
-Però pel que vostè és més famós és per la seva col·lecció de La Guerra de les Galàxies
-Així és, però ja no compro res, ni nou ni vell. Fa anys que cerc un lloc permanent on exposar tot el material que tenc. Per això si qualque Ajuntament o institució està interessada, estaria encantat. Fa un temps vaig exposar al Museu de la Joguina de sa Pobla durant dos o tres mesos, a Son Carrió, a l’església nova de Son Servera, a Lloseta o al Parc bit. Es podria titular ‘Un viatge per les Galàxies’ per evitar problemes de drets i com a col·lecció particular.
-Deu ser el més important de les Balears
-A un llibre editat sobre Star Wars a la península sortim cinc ‘locos’ col·leccionistes i jo com a representant de les Balears; o sigui que supòs que sí.
-Té alguna pel·lícula predilecta de la nissaga?
-Les tres antigues són les meves preferides.