El Grup Dimecres fou un col·lectiu artístic, actiu entre 1975 i 1980, format per un conjunt d’artistes mallorquins i internacionals residents a l’illa que cada dimecres al vespre (d’aquí el nom) es trobaven per sopar, conversar, dibuixar i intercanviar experiències al bar Can Nofre, al barri de Fartàritx de Manacor. Era senzill veure a una mateixa taula artistes com Miquel Brunet, Guillem Jaume, Gabriel Mestre Oliver, Jim Bird, Rith Miller, Ellis Jacobson, Longino, Rafael Amengual o Llorenç Ginard, finat ara fa un poc mes d’un any. Ara, gairebé 50 anys després un altre grup de pintors, escultors o fotógrafs s’han tornar a reunir, el mateix dia i al mateix lloc, amb dos objectius: aconseguir una sala d’exposicions permanent per Manacor (no n’hi ha cap estable des de la Torre de Ses Puntes) i que Ginard sigui anomenat fill il·lustre del seu poble.
“Quan Llorenç va morir vam organitzar un sopar al bar Can Lliro com a manera de tenir-lo present i fer-li un reconeixement íntim. Convidàrem una trentena de persones per recordar la seva figura. Poc a poc aquestes trobades s’han anat fent periòdiques”, explica el seu amic Antoni Puerto. Ginard, més conegut per la seva mestria com a escultor, també va cultivar la pintura. Un bon exemple és, precisament, el retrat com a fill il·lustre que va fer del seu amic, l’escriptor Miquel Àngel Riera, i que penja des de fa una anys a la sala de plens.
Una bandera reivindicativa de l’art manacorí, entès no només com a plàstic sinó incloent-hi la fotografia o la literatura. Una unió de forces que demana directament a l’Ajuntament de Manacor un espai definitiu on exposar de forma normalitzada “com tenen a gairebé tots els pobles de Mallorca. Hi ha municipis molt més petits que Manacor que en tenen unes quantes i aquí ni hi ha galeries privades ni una sala pública”, critica Miquel Brunet ‘Margalidà’.
En aquest sentit, el consistori manacorí després que fracasés l’opció d’una sala municipal a la planta baix de les oficines del carrer Major, fa anys que treballa en un projecte a llarg plaç en aquesta direcció. En una sala que s’integraria dins el que ara són els jutjats d’instrucció de la plaça Pares Creus, Font i Roig, a partir de la reforma i ampliació de l’actual biblioteca municipal de Manacor, al claustre de Sant Vicenç Ferrer. Uns terminis que no convèncen a la comunitat artística manacorina, que reclama un espai “encara que sigui senzill” sense que hagin de passar tants d’anys.
Pel que fa a possibilitat d’anomenar fill il·lustre Llorenç Ginard, sembla que la cosa pot ser més senzilla. De fet l’equip de govern local, aleshores format per Més-Esquerra, PSOE i Podem, ja va proposar fa dos anys el nom de l’artista perquè entrés a formar part de la llista de fills predilectes. El reglament de l’Ajuntament de Manacor diu que per ser predilecte no fa falta haver mort, però sí per ser anomenat il·lustre, per la qual cosa a més han d’haver passat un mínim de tres anys. Temps que es complirà abans d’acabar l’actual legislatura.
Conreu de l’art
Durant els seus anys de vigència, el Grup Dimecres (continuador a la seva manera d’un altre col·lectiu artístic com fou en Grup Drac) no tingué una estructura tancada ni uns plantejaments estilístics concrets. Tampoc es basava en la reivindicació o defensa de cap tendència artística concreta, sinó en el propi conreu de l’art i la cultura. Foren molts els artistes, escriptors i activistes culturals que assistiren a aquests sopars, encara que foren els més habituals els qui participaren en algunes exposicions que el grup, com a tal, va fer a Manacor, Felanitx, Artà o Palma.
El gran escultor Llorenç Ginard Gomila, nat a Manacor l’any 1935, va morir als 86 anys en 25 de novembre de 2022. Encara actiu, era normal veure’l fent feina al seu taller devora la plaça de Sant Jaume, on preparava un nou conjunt escultòric per la plaça des Cós, que finalment fou inaugurat fa mig any com a homenantge al trot manacorí amb el nom de ‘L’home contra el Cavall’.
Ginard es va introduir dins el món de l’art de la mà de Miquel Brunet, a qui va estar sempre unit per una sòlida amistat. El 1955 exposa per primera vegada els seus dibuixos. A finals de la dècada dels seixanta va estar vinculat al Grup Drac i, posteriorment, entre 1975 i 1980 es va convertir en assidu a les reunions del Grup Dimecres, del que fou un dels principals impulsors, a més d’assistent incondicional. Dins la seva obra destaca com a tema la figura humana, amb referències a importants mestres clàssics ─com Miquel Àngel, Rubens o Ingres─ i contemporanis, com Arp, Giacometti o l’escola basca de Chillida o Oteiza.
És l’autor de moltes escultures que avui en dia fan més humanes places o escoles de Manacor. Seves són les de la plaça de les Perleres a Sa Torre, la de Simó Tort al CEIP Simó Ballester, la figura dels Moretons a la plaça del Convent o la primera que va fer, l’any 1972, per la plaça de l’Ebenista, al que avui en dia és el començament del passeig del Ferrocarril.