L’habitació 19, un dels darrers espais oberts del poblat talaiòtic de s’Illot ja no serà mai més el que era. La seva columna centra, de 3.000 anys d’antiguitat ha estat tirada en terra aquesta setmana de manera intencionada i sense cap sentit. La directora del projecte de restauració del poblat, Raquel Barceló, ha explicat que la columna, d’un metre d’ample i dos d’alçada, es trobava dins una sala que es va obrir al públic al novembre. “En menys d’un any han destruït un element que feia 3.000 anys que estava dret”, es lamenta, “és bastant ridícul”. Tal com diu, amb l’obertura d’aquesta estada, el conjunt guanyava moltíssim “en monumentalitat”.

Segons explica, no ha pogut esbucar-se per si mateixa; “han hagut de fer-hi força”. A més, a banda de tombar la columna, el mateix cop ha provocat que grans blocs s’hagin trencat. D’altra banda, un puntal d’aquesta habitació ha aparegut a una altra. “Ha estat provocat, això no ha passat perquè sí”. En una altra habitació, anomenada Santuari 1, i que està totalment excavada, han mogut pedres ja restaurades i els han deixat restes d’obra i fins i tot llaunes de cervesa.

Tornar posar la columna empeu suposarà un retard important en el calendari de restauració del poblat, a més d’hores de grua, de restauració i excavació. L’equip d’arqueòlegs ja ha avisat les autoritats competents i ha notificat la situació al Consell de Mallorca.

El de s’Illot és un dels jaciments més importants de la cultura talaiòtica i posttalaiòtica (c. 850-123 aC), tant per la seva varietat monumental com per la seva complexa i evolució històrica. S’inicia a l’edat del bronze i arriba fins al període medieval. El principal edifici monumental és el monument turriforme, un edifici comunal de finals de l’edat del Bronze (1200-900 aC) que, segurament, va ser predecessor dels clàssics talaiots circulars i quadrats de l’edat del ferro.