Les dotze germanes de Sant Vicenç de Paül que fins ara quedaven a Portocristo tenen els dies comptats al poble de la costa manacorina. Una tradició de servei i recolliment que es romprà el proper mes de setembre després de 111 anys al convent del carrer anomenat, precisament, de ses Monges. De fet, i segons la placa del centenari que hi ha al cap de cantó, les Germanes de La Caritat arribaren al que en aquells moments s’anomenava Colònia del Carme, el 24 d’octubre de 1913.
El motiu de l’abando de Portocristo és la manca de facilitats que tenen per poder trobar persones que puguin cuidar i atendre convenientment algunes de les monges ja majors que queden al convent, caracteritzat per altra banda per ser un punt de ‘jubilació’ tranquil·la de moltes germanes procedents d’altres pobles. Així com de persones que puguin dur un manteniment de l’espai com toca.
És per això que en acabar els mesos d’estiu, ja pel setembre, la dotzena de germanes de la Caritat es reparteixin pels distints centres religiosos que la congregació té a Ciutat, Felanitx, Manacor o Vilafranca de Bonany. Segons expliquen “ha estat una decisió complicada però necessària”, entenent que els serveis prestats ja no són tan necessàris com fa unes dècades quan, entre d’altres coses, gestionaven un centre educatiu al mateix convent.
Està previst que l’edifici quedi exactament igual que ara, en previsió que pugui tornar a ser habitat en qualque moment. Per la qual cosa no es preveu, de moment, posar-lo a la venda com ha passat, per exemple, amb el que les monges de Sant Vicenç de Paül tenen al llogaret manacorí de Son Macià, i pel quan en demanen a l’Ajuntament 800.000 euros.
I és que encara que la presència de les monges de la Caritat a Portocristo (les úniques que hi ha hagut al poble en la seva història) es remonti a 1913 quan Joan Amer va llogar una casa al carrer Concepció perquè dues germanes poguessin fer classe, un estudi de Pilar Castor i Glòria Gallego, apunta que l’edifici és de tres anys després i que la primera superiora fou sor Maria Rosa Miquel. Fou la primera escoleta infantil de fins a tres anys de la localitat.
També sabem que durant molts anys actuà com a casa-sanatori per la seva proximitat a la mar, quan diferents germanes de Palma i d’altres comunitats hi passaven temporades per motius de salut. Així mateix prestaren una important tasca sanitària amb serveis a domicili i duent estadístiques de pacients atesos.
Fins ara s’encarregaven de tenir cura, a més de la capella pròpia, de l’església parroquia de Nostra Senyora del Carme, tant en les misses periòdiques com en les cerimònies més especials. Un grup de ciutadans ja s’han començat a mobilitzar per retre un homenatge a les germanes ara que acaben de començar les festes patronals del Carme de Portocristo.
