Arnau Galmés Sansó
Ca Nostra (Tomeu Bosch Femenias, 2024) és una capsula de vida; un documental emotiu homenatge a la família i a la figura sempre present de la seva padrina. Una carta d’amor que serà projectada aquest dijous dia 4 de juliol al Museu d’Història de Manacor en el marc del Cicle de les Muses.
L’acte està organitzat per l’associació de joves manacorins Xitxeros amb Empenta, amb el suport de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor. Els actes començaran a les 19h amb una bicicletada des de la Plaça del Rector Rubí fins al museu a fi de reivindicar l’habilitació d’un carril bici per arribar-hi. A les 20h i per cinc euros es donarà el sus a un sopar de trempó i embotits en el que la gent haurà de dur tassó i plat. Per apuntar-s’hi cal omplir un formulari a l’Instagram de Xitxeros.
A les 21,30h començarà el cicle de projeccions que inclourà Ca Nostra (53 minuts de durada) de Tomeu Bosch i els curtmetratges Allà deçà (2023, 18 min.) d’Arnau Martí. Doula (2022, 10 min.) de Maria Badia i Calitja de Roig Cru (2024, 7 min.) de Marco Bombelli.
Bosch, director de la cinta, explica que la idea va sorgir un dia al bar de devora del centre allà on estudia cinema (Bande à Part, a Barcelona) mentres conversava amb el seu company Marco Bombelli. El documental s’inspira en Pedra Pàtria (2021) del menorquí Macià Florit, que parla sobre la relació a distància entre ell i el seu germà i el nexe que els uneix a través del paisatge menorquí, que fa que la separació de milers de quilòmetres entre els Estats Units i la Menorca rural s’escurci.
“M’ho vaig plantejar com un repte, per provar tot el que havia après i veure que sabia fer, llençar-me a la piscina i arriscar-me”, explica Bosch. “El documental gira entorn la meva padrina perquè és la figura que uneix tota la família. Va ser enregistrat durant quatre dies durant el mes de gener. Per altra banda, el meu padrí feia temps que era al llit degut a un accident. Just en tornar a Barcelona, el dia després de gravar, em van dir que havia mort. És un record emotiu tenir enregistrats aquests dies, perquè és, al mateix temps, un comiat i una celebració de la seva vida.” recorda Bosch.
Pel que fa a la realització, va ser duita a terme de manera senzilla, encara que la post-producció i subtitulació va ser més laboriosa. El més complicat fou trobar el finançament per llogar equipament i per produir-lo. “Tenc una mica de por per la projecció i la rebuda que pot tenir per part del públic. Avui dia pareix que tothom sap de cinema i es critica obertament el que no agrada; encara que si molta gent hagués de fer un documental o pel·lícula segurament no sabria per on començar.”
Encara que és ferme creient que en tota filmació hi ha part de ficció, Bosch confessa que excepte per tallar algunes seqüències, tot el documental segueix de manera real el dia a dia. “S’hi troben molts de plànols estàtics que mostren al complet el paisatge rural i el que hi passa”. “Tot i que no fou concebuda com una reivindicació expressa del camp, ho hagués filmat igualment si la seva padrina visqués a un pis. “He procurat que foravila sigui més bé com un personatge més. Entenc a la meva padrina al camp perquè sempre hi ha estat”.
Quant al circuit del documental, la intenció és que el documental pugui ser projectat a festivals després de la seva subtitulació al català estandard i al castellà. “La meva prioritat ara és projectar-ho a Manacor per la gent d’aquí. No crec que arribi mai a fer una pel·lícula o documental tan ‘guapo’ i vertader mai”.
