Després de mesos d’incertesa, el camp Andreu Pascual Frau de Manacor ha estat llogat a uns empresaris holandesos sota la denominació de Isla SL.
Segons fonts consultades per aquesta revista, en no arribar a un acord com fins ara amb l’ajuntament de Manacor, la propietat ho ha llogat de manera privada per un període de 10 anys, és a dir fins a 2034; encara que l’empresa dels Països Baixos, segons el contracte, podrien rescindir-ho abans. El camp den Frau, com se’l coneix popularment, està grafiat com a d’ús esportiu segons el nou Pla General urbanístic manacorí aprovat fa ara dos anys i mig.
El camp de futbol de terra batuda Andreu Pascual Frau consta de vestuaris, banys, una sala de reunions, casetes arbitrals, túnel, bar i una graderia amb capacitat per a 400 persones, a més d’aparcament per un poc més de 100 vehicles.
La història
El 12 de setembre de 1973, el directiu del CE Manacor, Andreu Pascual Frau estrenava oficialment el camp de futbol que duu el seu nom amb el xut inaugural del partit que va enfrontar el mític Fantasma FC amb el propi CE Manacor. Situat a la finca de Sa Font Nova, entre les carreteres de Son Carrió i Porto Cristo, el terreny de joc de 104×64 metres, havia de ser cedit sense cap cost a l’Ajuntament perquè es posés al servei de tots els esportistes locals.
Després de molts problemes administratius i polítics per poder cedir el camp a l’Ajuntament, l’any 1980, Pascual el va tornar a oferir de franc, però aquesta vegada afegint un milió de pessetes per fer-hi millores. Pel novembre el batle Llorenç Mas acceptava finalment el tracte… però amb una condició tècnica: no podia ser traspassat directament al patrimoni municipal sinó que havia de ser cedit per 10 anys, a raó d’una pesseta anual.
Aquesta fou l’època daurada del camp den Frau. El futbol de penyes va començar a organitzar una lliga permanent, que durant molts d’anys va servir de pedrera per a molts jugadors que demostraven que podien tenir un lloc a equips federats de preferent o tercera divisió. Tota la dècada dels 90 va transcórrer sense massa conflictes i amb partits setmanals que van obligar l’Ajuntament a instal·lar-hi focus.
Però l’habilitació de gespa artificial als camps de Na Capellera i els Enagistes van fer que tot quedés altra cop abandonat. Els jugadors van canviar el Frau per sa Torre. Un camp de terra batuda ja no ‘vestia’ i el consistori tampoc va estar en cap moment molt interessat en col·locar-n’hi.
Després de la pandèmia, la utilització de l’espai com a lloc d’entrenament per a cans i acabada novament la darrera concessió de 10 anys (per un euro l’any després de l’any 2000), es van plantejar nous dubtes, que finalment han acabat en un lloguer per una dècada a una empresa privada.