Manacor tornarà al ‘Grindhouse’, el cinema popular i de consum dels anys setanta i vuitanta, amb una doble presentació del llibre que Joan Villafàfila i Pako Navarro han dedicat a aquestes pel·lícules i a les seves projeccions a Mallorca, cadascuna de les quals anirà acompanyada de sengles títols característics d’aquell gènere, La matanza de Texas i Una vela para el diablo. Totes dues sessions es duran a terme en col·laboració amb el Cinemaclub 39 Escalons i seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Dijous 4 de juliol, a les 20.30, als Multicines Manacor tendrà lloc la projecció, en 35 mm i en versió original subtitulada, de La matanza de Texas, pel·lícula de Tobe Hooper del 1974, de 83 minuts de durada. La presentació del llibre, Palma Grindhouse, anirà a càrrec dels seus autors, en conversa amb Tià Magneto.
Dissabte 6, a les 19 hores, al Conservatori de Música de Manacor es retrà un homenatge a l’actriu de pel·lícules de fantasia i terror Lone Fleming, amb la projecció del seu film Una vela para el diablo, del 1973, dirigida per Eugenio Martín, de 87 minuts de durada. L’intèrpret danesa és l’autora del pròleg de Palma Grindhouse i compartirà la conversa amb Joan Villafàfila, Pako Navarro i Antoni Ferrer.
Pel·lícules de consum
Pel·lícules policíaques, d’arts marcials, de venjadors i de delinqüents juvenils, de terror, d’erotisme o de comèdia, el cinema ‘S’ o ‘X’, en definitiva, tot allò que llavors integrava el cinema popular i de consum, apareix a les pàgines de Palma Grindhouse, edició que culmina una llarga tasca de recerca per part dels autors, en torn a una època en que els cinemes de barri foren espais de socialització, amb programes dobles, o fins i tot triples. Hi destaca l’abundant material gràfic i sobretots la publicitat que es va fer servir a la premsa escrita, subratllant els aspectes més sorprenents o escandalosos per a atraure els espectadors a les sales.
‘La matança de Texas’: Sally Hardesty, el seu germà paraplègic Franklin i els seus amics Jerry, Kirk i Pam viatgen per una carretera de Texas cap al cementiri després d’escoltar per la ràdio que la tomba del seu padrí ha estat profanada. Després de comprovar que la tomba està intacta, es detenen en una gasolinera, però el propietari els diu que no hi ha combustible, per la qual cosa els joves decideixen continuar cap a l’antiga casa dels Hardesty. En el camí, recullen a un autoestopista, qui els parla sobre la seva família que treballa en l’antic escorxador del poble.
‘Una vela para el diablo’: En un poblet de l’Espanya rural dels anys seixanta, dues germanes fadrines i puritanes dirigeixen un hostal en el qual s’hi allotgen joves turistes. Obsessionades per defensar la decència costi el que costi i guiades per un fanatisme religiós tèrbol i malaltís, decideixen eliminar el que elles consideren “indecent”. La major de les dues germanes, la més dement i desequilibrada, assassina a una noia anglesa que pren el sol en top less. La seva mort es converteix per a ella en un senyal diví.
